PER LES RIBES DEL RIU D'ALCOI

V RUTA PEL MARGE GROS:

ELS PONTS DELS RIU D’ALCOI

Data:                    24  d’agost de 2013.

Lloc de trobada: Aparcament descobert del

                                  Centre Comercial Plaça Major.

Hora:                    5,45 de la vesprada.

Localitat:              Gandia.

Quilòmetres:       4,800.

Temps estimat:   Un poc mes de 2 hores.

Dificultat:              Fa picoretes.

Reserva sopar:      margegros@gmail.com    fins       dimecres 20 d’agost.

SINOPSI

Si voleu conèixer una Gandia que no té res a veure amb les botigues, amb el trànsit i l’activitat frenètica, les ribes del riu Blanc, d’Alcoi, o Serpis us ofereixen una visió nova, verda i refrescant de la ciutat. Hi trobareu, tot i ser final d’un estiu tòrrid i sec, làmines d’aigua que han nascut en mil i un barrancs de l’Alcoià, i del Comtat (recordeu que enguany hem descobert el de l’Encantada de Planes). Veureu vegetació de ribera, fauna tímida i de moviment nerviós (fotges, polles d’aigua, algun agró blau de vol majestuós, algun collverd, o esplugabous i garsetes... i des de dalt d’algun dels ponts alguna tortuga). 

     Deixem els cotxes a l’aparcament descobert del centre comercial Plaça Major. Travessem el primer dels ponts que comuniquen la part sud del riu amb la ciutat i per davant del centre d’atenció integral Sant Francesc de Borja descendim al camí de terra que va vorejant la riba nord.

     Passem el primer dels ponts, el que es construí el 1994 per accedir a la zona comercial (1r pont). Al poc ja tenim a la dreta les dependències del poliesportiu municipal. 

     I se’ns apareixen dos ponts més: el primer és el de l’antiga via de tren (2n pont) que comunicava Carcaixent i Dénia per transportar les taronges de la Ribera al port de la Marina per a la seua exportació. 

     Quasi a tocar hi ha el 3r pont, el “pont nou d’Oliva”o pont de l’avinguda d’Alacant (1889), per on passa antiga carretera nacional. Des del punt de partida fins ací hem recorregut uns 1100 metres.  

     Des del “pont nou” fins a la Passarel·la, (4t pont) hi ha un tram d’uns 400 metres que voreja la Gandia històrica: un llenç de la muralla meridional amb alguns dels merlets i espilleres, la porta d’accés i una de les torres, i la cara sud del palau dels Borja. Aquest esvelt pont peatonal d'acer i formigó acabat el 1988, uneix el passeig de les Germanies amb el recinte firal, al parc de l’Est o d’Ausiàs Marc. 

     En deixar la Passarel·la passem per davall d’unes estructures verdes que semblen un petit bosc de plàstic. Arribem al 5é pont, el “pont vell” d’Oliva, de principis del segle XIV, originàriament construït en estil gòtic que uneix el Raval amb l’antiga carretera que comunicava amb els pobles de la part sud del riu. En algun dels arcs es veuen encara els forats fets per col·locar la bastida de fusta que servia per a la seua construcció. 

     Un poc més avant hi ha el 6é pont, el més nou,el pont del Raval o de Menéndez y Pelayo, el que accedeix a Gandia per la zona del Raval. Des d’aquest pont fins al següent hi ha una zona enjardinada, el parc de les Ambrosies, amb tot de vegetació de ribera. 

     I veiem al nostre davant el 7é i últim dels ponts del recorregut, el rogenc pont de ferro un dels 8 ponts per on passava l’antiga via de tren que unia el port de Gandia amb Alcoi, per on passava l’anomenat “tren dels anglesos”, inaugurat el 1892 i que deixà de passar el 1969. Entre la Passarel·la i aquest pont de reminiscències ferroviàries hi ha uns 900 metres. Hem recorregut vora 2400 metres. 

     Podem acostar-nos a veure les tristes despulles de l’alqueria de Martorell (s.XV). A l’altre costat de la riba, en la partida de Benieto, es veu altra de les alqueries, la de Sant Vicent Ferrer (s. XVI). 

 

     Cal desfer camí, abans la nit no se’ns tire al damunt. Tornem sobre les nostres passes, però en arribar al “pont vell”, el travessem i passem al costat dret del riu, a la cara sud. Passem per davall de la Passarel·la, voregen la Casa de la Natura situada en el Parc de l’Est i ens endinsem en un verd túnel de palmeres. Després hem de passar l’antiga carretera nacional (compte amb el trànsit!) i per un petit túnel creuem el pont de la via de tren Carcaixent-Dénia. Seguim cap a la mar. Tal volta ací el recorregut ens regale una bona posta de sol: els ponts, les muralles, les làmines d’aigua, la vegetació riberenca, els campanars de la ciutat, la Falconera... 

Finalment arribem al punt on hem deixat els cotxes. Estem segurs que els vora 5000 metres de la ruta no ens hauran decebut.