Llutxent, “ruta rica en curioses troballes i nobles deixalles”

CONVOCATÒRIA OFICIAL

IV RUTA NOCTURNA

LLUTXENT

LOCALITAT:                LLUTXENT
DATA:                         13 de juliol de 2013

LLOC DE TROBADA:     Cooperativa de Gandia

HORA:                         5,45 de la vesprada

DIFICULTAT:                BAIXA, GENEROSAMENT BAIXA

DESNIVELL:                 85 metres
QUILÒMETRES:            3,5

TEMPS ESTIMAT:          5 hores

RUTA NOCTURNA GUIADA

SINOPSI DE LA RUTA

Llutxent, “ruta rica en curioses troballes i nobles deixalles” com deia Joan Pellicer.  Com que les calors estivals ens esgoten, per a l’excursió nocturna de Marge Gros oferim una “passejada” molt curta i fàcil: un recorregut pels edificis més emblemàtics de Llutxent.  

     Deixem els cotxes a l’entrada del poble. Només passem el semàfor, ja ho indica, a mà dreta, Pinet i el Mont Sant. Girem doncs, a la dreta i hi deixem els cotxes.

      

Ens enfilem cap al palau dels Pròxita, edifici d’estil gòtic civil de recent restauració. Fou construït en el segle XIV per substituir el castell de Xió. El model de construcció és semblant al que es veu en edificis com el del palau de Cocentaina, el d'Ontinyent, o el castell de Forna. L’edifici fou lloc de refugi en la Guerra de la Unió, i sobretot, durant les Germanies.

  

Després de la visita, busquem als afores del poble la Costa, calçada feta amb un mosaic de milers de pedres que enllaça el poble amb el Mont Sant. Una de les històries populars diu que el frare responsable de la construcció d’aquesta via està soterrat a mitjan recorregut, sota una de les lloses, la més gran. Reforcen la idea de camí sagrat el fet que al llarg del seu traçat hi ha cinc creus (dos al començament, una a la meitat, altra davant l’ermita i una última davant l’església del convent).

      

En acabar l’ascens (vora 600 metres de pujada) hi ha el primer edifici religiós, l’humil ermita de la Verge de la Consolació. Al seu davant veurem un imponent i centenari lledoner (arbre considerat màgic que se sol plantar al davant de moltes ermites i convents). Fou construïda al segle XVIII davant d'una de les cinc creus a iniciativa particular d'un matrimoni que freqüentava el convent, els Serra-Rius. Del seu interior cal destacar les manises que conten el miracle dels corporals.

 

En deixar l’ermitori, fem els últim metres. Veurem que l’asfalt ha estat alçat en la part dreta del camí per mostrar, amb molt bon criteri, les restes de l’empedrat del camí primitiu. La vegetació ha canviat. Arrere han quedat oliveres i ametlers. Abraçant l’esplanada del convent de sant Doménec ens trobem un bosquet de pins adults. El paratge es troba enclavat en la ruta dels Monestirs de València. Ans d’entrar cal  contemplar el garrofer monumental que hi ha a l’esquerra del convent. Es diu que té uns 200 anys.

I cal recrear-se amb les vistes: la Cuta, el Morquí, el castell de Salem, el majestuós Benicadell, el port d’Albaida (i al seu darrere el Montcabrer), la serra d’Agullent, i la serra Grossa. S’hi pot veure també el pantà de Bellús, i Xàtiva. Menys imponent, però igual d’encisador seria veure els esquirols baixar a beure, o anar botant de branca en branca.

  

Tornem al convent. Al davant de la porta hi ha altre lledoner. Hi entrem. El Monestir del Corpus Christi té els seus orígens en una ermita del segle XIII,  ampliada i renovada en segles posteriors. El conjunt monacal té un claustre, l'aula capitular, les cel·les i el refectori. 

  

Finalment accedim a l’església gòtica del Corpus Christi, incrustada al convent, però amb l’accés exterior. Fou construïda on es diu que tingué lloc el miracle dels corporals. Sota l’altar sembla que hi ha la pedra fosca del cim del Mont Sant, causa de culte, devoció i romeries. Al seu davant, en la pinada del convent, trobem la capella de Sant Lluís Beltran, en un templet quadrangular.

 

 

     Per si encara no en tenim prou, al darrere del convent, en direcció a llevant, i al costat de la carretera que mena a Pinet tenim el castell de Xió, als peus de la serra del Buixcarró. Tant el castell com l'entorn natural estan estretament units a una de les llegendes i tradicions més populars de la comarca, l'anomenat Miracle dels Corporals (batalla de Llutxent, Al-azraq, Aben-Bazel, Jaume I ja moribund, Daroca, gotes de sang, miracles...). 

La vesprada ha donat pas a la nit. Atabalats per tantes històries ara cal sopar i compartir un gotet de mistela i contemplar el cel ple d’estrelles.

 

   

     La vesprada ha donat pas a la nit. Atabalats per tantes històries ara cal sopar i compartir un gotet de mistela i contemplar el cel ple d’estrelles.