III RUTA URBANA: ADMIRABLE DÉNIA
IMATGES SENSE VEU ( o quasi)
9 de juny de 2013
De vegades et quedes sense veu. Potser d’admiració,
potser perquè l’ànima se t’esquinça en mil trossets.
Volíem, volíem fer una crònica normal, però ens havíem
quedat sense paraules. Escrivies, escrivies i veies com les lletres s’enlairaven.
Així i tot, quatre mots quedaren amb la impotència de saber que no feien justícia a la ruta, admirable i impressionant,
per Dénia. Un autèntic viatge pel temps,
des de l’època àrab fins l’actualitat. Grecs, romans, àrabs, cristians. Pirates
i corsaris. Fortaleses inexpugnables. Pèrdua d’identitat.
Ha passat
molt de temps des que anàrem a Dénia. Possiblement massa. Però encara ens queda
el regust salat de l’aigua de la mar, de la flaire dels pins del castell, de l’aroma
del guisats dels bars i restaurants. I el record, que malgrat el pas del temps,
encara ens queda del viatge a l’ombra del Montgó
De vegades et quedes sense veu i el que desitges és
que siga una simple afonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada