XUQUER SUECA

XUQUER SUECA

dimarts, 9 d’abril de 2013

MARXEM A CAPAIMONA

CONVOCATÒRIA OFICIAL
ELS MASOS DE CAPAIMONA
(VALL D’ALCALÀ-TOLLOS)


LOCALITAT:                ALCALÀ DE LA JOVADA
DATA:                         21 d’abril de 2013
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud de Daimús
HORA:                         7,45 del matí
DIFICULTAT:                BAIXA.
DESNIVELL:                 400 metres acumulats
QUILÒMETRES:            15 aprox.
TEMPS ESTIMAT:          4,30 / 4,45 hores
RESERVA DINAR:          margegros@gmail.com  fins   
                                        dimecres 17 d’abril



En aquest mes d’abril hem preparat una ruta força interessant. Caminarem per la zona limítrof entre la Vall d’Alcalà i la Vall de Seta amb l’objectiu visitar els famosos masos de Capaimona. Per aquest motiu, ens trobarem a la Ronda Sud de Daimús a les 7,45 del matí, amb l’objectiu de partir cap a Alcalà de la Jovada a les 8 en punt.
Una vegada arribem al poble, aparcarem els cotxes i ens concentrarem enfront de la piscina municipal, des d’on ens dirigirem a la plaça de la localitat per tal d’agafar el carrer de la Torre, al final del qual comença un sender que ens portarà en menys de 5 minuts a un espectacular aqüeducte de pedra que antany  portava l’aigua a la població.






De seguida, després de creuar per la vora d’un bancal i del dipòsit d’aigua del municipi, enllaçarem amb una pista forestal. De seguida ens trobarem amb una placa que ens recorda que ací fou signat, diu la tradició, el conegut Tractat del Pouet en 1245 entre Alfons d’Aragó, fill de Jaume I, i Al-Azraq, malgrat que les darreres investigacions el situen prop del castell d’Alcalà.

La pista és àmplia, amb trossos malmesos per les pluges, però sense cap problema. Anem pujant dolçament fins que, en un revolt, en 15 minuts, ens trobem davant les restes del despoblat de Saltes, que el deixem a mà esquerra.



Prosseguim la marxa i, 10 minuts més tard, trobem la desviació cap els masos de Capaimona. Nosaltres, no obstant això, l’obviem, ja que l’objectiu és esmorzar a la nevera de Dalt, tot just al costat d’una pista d’aterratge que s’utilitza en cas d’incendis. La pista continua ascendint suament, escortada per pins a ambdós costats.


Observem la costa mediterrània i el Benicadell.  En 15 minuts trobem una cruïlla, però nosaltres seguim la que ens mena al lloc indicat. Després d’haver passat una hora des de la partença, ja som a la nevera de Dalt i a l’esmentada pista d’aterratge, tot just al tossal de Manuel. Per la banda esquerra, visitem la nevera de Dalt i la casa restaurada del nevater, lloc idoni per descansar i fer un mosset.


Tot seguit, podem recórrer la pista d’aterratge, des d’on s’albira la mar i es distingeix perfectament el Gelibre.


Retrocedim per on havíem vingut fins que ens 15 minuts agafem la pista que abans havíem deixat a mà esquerre. Ara anem baixant  sempre embolcallats per un bosc poc espès de pins i de vegetació baixa, però atractiu. En 10 minuts passem per la vora d’un corral, que deixem a mà dreta, i continuem sense abandonar la pista, fins que en 25 minuts apleguem a la font del Paet, ja en terme de Tollos.


A partir d’ací la pista es fa una mica més costeruda, però sense excés. Aviat tenim, als peus de la serra d’Alfaro, una excepcional vista del barranc del Malafí, que, potser, algun dia recorrerem.



Fa acte de presència, de forma impressionant, la serra de Serrella, amb les seues espectaculars agulles. Després d’uns 25 minuts observem les primeres carrasques i, tot seguit, en una fondalada,  els masos de Capaimona. Però abans hem de caminar uns metres per desviar-nos a mà dreta cap aquest antic llogaret.


Progressivament la carrasca guanya protagonisme, i en 15 minuts hi som. En aquesta petita vall sembla que el temps no ha passat, si no fos pels edificis mig enderrocats. És temps d’esplai. Després de contemplar aquest mític indret, continuem per la pista en direcció a la  que ens havia menat a la nevera de dalt, cosa de  25 minuts.







Ara trenquem a mà esquerra, travessant de nou pel despoblat de Saltes i l’aqüeducte. En 25 minuts ens trobem novament a Alcalà de la Jovada. Hem tardat 4,30 minuts durant un trajecte de 15 quilòmetres, fàcils i gratificants i, per què no, colpidors.


Ara bé, aquelles persones que no desitgen fer el recorregut complet, els oferim una altra possibilitat: després d’esmorzar tots junts, poden anar directament als masos i, d’aquesta manera, escurçar un bon bocí del recorregut. Diversificació curricular apta per aquells/es excursionistes que tinguen una mica de pressa o preferesquen gaudir amb més de temps de la bellesa de Capaimona, sempre sense perdre l’encant de aquesta esplèndida ruta.

1 comentari:

  1. Diu una dita que: "a poc a poc es va lluny", amigues i amics del Marge Gros, no deixeu d'anar a poc a poc, no deixeu d'anar més lluny.

    ResponElimina