CONVOCATÒRIA
OFICIAL
LES PLANES
DEL MONTGÓ
(DÉNIA-XÀBIA)
LOCALITAT:
DÉNIA-XÀBIA
DATA: 20 de gener de 2012
DATA: 20 de gener de 2012
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud de
Daimús
HORA: 8 del matí
DIFICULTAT:
BAIXA.
DESNIVELL: 132 metres
QUILÒMETRES: 14
QUILÒMETRES: 14
TEMPS ESTIMAT: 4,45 hores
dimecres 16 de gener.
SINOPSI DE LA RUTA
La proposta d’avui és una
de les variants de la PR-CV 355 que transcorre per les Planes, entre els termes de Dénia i
de Xàbia, entre el Montgó i el
cap de Sant Antoni, entre el verd dels
pins i el blau de la mar.
Deixem els cotxes al final de les Rotes, prop del restaurant Mena. Comencem la
ruta per un carrer que s’obri a mà dreta. Entre xalets recorrem la part més costeruda i urbanitzada
del recorregut, passem de ran de mar als 132 m en 1,2 km.
En arribar a la torre del Gerro la vista ens diu que paga la
pena fer l’esforç. A partir d’ara el camí va guanyant altura suaument entre
romer, margallons i espígol, entre el Mare Nostrum, i el Montgó. I poc a poc el garrigar dóna pas al bosquet de pi.
La senda de terra rogenca es fa pista. Ja som a les Planes.
Travessem la carretera CV-7362 que va al cap de Sant
Antoni i al seu far, i uns deu minuts més tard arribem al segon lloc
d’interés, els molins de Xàbia.
Des
de la torre del Gerro fins ací hem
fet uns 3,5 km
(1h,30’). Aquest és el lloc on esmorzem, tot tenint la badia de Xàbia al
davant, l’illa del Portitxol, la
cresta del penyal d’Ifac, i la
majestuosa serra de Bèrnia.
Reprenem la marxa cap a llevant. A uns 200 metres hi ha una
bifurcació. Agafem la senda de la dreta, per la costa de Sant Antoni, un
tranquil caminal de vegetació i xalets discrets. A uns 1000 metres (15’) creuem novament la
carretera del far i 800 m
després, acompanyats d’un bosquet de pins adults, xiprers, margallons i algunes
oliveres i garrofers arribem a l’àrea recreativa. Des dels molins fins
ací hem fet 2,5 km.
Un poc més avant (300 m) ens desviem de la
senda, a l’esquerra, i abandonem el bosquet per acostar-nos a un dels llocs on
el verd deixa pas al blau. 300
metres més allà som al molló
de Codina, a tocar dels penya-segats. Si el dia és clar, a
l’esquerra tenim la torre; darrere hi ha Dénia amb el seu castell i el seu
port; Segària, el cim de la Safor, la Cuta, el Mondúver, les
Creus de Tavernes, la serra de les Agulles de Corbera, Cullera,
i tota la costa que ens permeta el dia. I al davant, Eivissa. A la dreta, el far de Sant
Antoni, i darrere el Montgó.
Hem arribat al final del recorregut, hem fet vora 8 km. 
Cal ara desfer camí per altres viaranys
tranquils i silenciosos. Recorrem 2,3 km i arribem novament a la carretera que
mena al far, al creuament on hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, antic assentament dels jerònims
que després vindrien a Sant Jeroni de Cotalba.
Per la mateixa carretera en direcció al massís del Montgó
anem consumint camí de tornada. A uns 950 m. tenim el creuament
que indica a l’esquerra els molins i a la dreta la torre
del Gerro. Reprenem el camí de la dreta i comencem a descendir
suaument tenint novament la vista del golf de
València. I poc a poc guaitem la torre, el final de les Rotes i les urbanitzacions. Hem passejat uns 14 km.
Aquest rectangle de la interfaç em convida a escriure el meu comentari però no es poden escriure les paraules que comenten aquests paratges, emmudits, però amb un grat somriure, continuarem gaudint de les paraules dels paisatges.
ResponElimina