diumenge, 30 de desembre del 2012

CINC ANYS VAGAREJANT PEL NOSTRE ENTORN



  FEM CINC ANYS!

Complim 5 anys. Ara ja sabem caminar de forma autònoma. Abans de parir-nos, érem sols consciència dispersa, però no sabem si resultat d’alguna alineació estel·lar o d’alguna antiga profecia, aquella idea esparsa es va aglutinar i va collar en un ens feble, nu, desprotegit: Marge Gros. No vam tenir padrins que ens regalaren res, sols alguna ànima caritativa ens va donar la mà per ensenyar-nos a caminar, primer  a les palpentes, sense rumb fix, però aviat  vam aprendre a fer-ho de forma més o menys desimbolta.
Casa nostra era un desert, un desert d’il·lusions. Començàrem a observar que tot girava al voltant d’una consigna: tenir més, més, més. Gens no importava el preu que s’havia de pagar. Sí, el camí , la nostra ruta, no seria gens fàcil. Érem una cosa estranya: ens agradava passejar per les muntanyes, escoltar el cantar dels ocells, contemplar, fascinats, els mils colors que prenia la natura. Fruíem d’escoltar música, de ser espectadors d’una obra teatral, de sentir el bell ritme d’un poema o sentir parlar d’altres èpoques, d’altres móns. Tot això ens feia feliços.
 Però també coneguérem el dolor, el patiment i la frustració en observar com la nostra natura era destruïda inconscientment, o no, per vés a saber quins interessos. (Feu un clic suau)

 I decidírem crear el nostre  paradís. Voluntat, constància, perseverança i treball  no ens faltava.  Fou així com, al cap d’un temps,  va venir la pluja i l’àrid entorn va començar a canviar.
Ja han passat 5 anys. Ja caminem de forma autònoma i, el més bell de tots, no anem tot sols. Ens sentim sempre acompanyants d’una munió de persones que amb la seua fidelitat, dia rere dia, ens donen el seu suport i  ens impulsen a mantenir-nos en el camí que hem encetat. No sabem si arribarem mai a tenir el nostre paradís, tanmateix per ell lluitarem.
 Per molts anys!
(Feu un tendre clic)

2 comentaris:

  1. Que en feu molts més, d'anys, trescant per la terra, per les nostres muntanyes. Ja sabem que estimar el territori, i tot el que comporta, és la millor manera de protegir-lo. I que en sigueu/en siguem cada vegada més. La unió fa la força. Salut, i bon any, bona gent de Marge Gros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maria Josep per felicitar-nos en el nostre cinquè aniversari. Si hem arribat fins ací és, com ens dius, per la força que ens donen els nostres companys de ruta per velles sendes, però també per la fidelitat que ens mostren en tot allò que fem. Ara música, ara teatre, ara presentació d'un llibre, ara... Tanmateix per l'energia que ens transmeten aquelles persones que amb les seues paraules ens esperonen a continuar endavant. Moltes gràcies de nou i bon any!

      Elimina