CONVOCATÒRIA
OFICIAL
IV RUTA
NOCTURNA
LLUTXENT
LOCALITAT:
LLUTXENT
DATA: 13 de juliol de 2013
DATA: 13 de juliol de 2013
LLOC DE TROBADA: Cooperativa
de Gandia
HORA: 5,45
de la vesprada
DIFICULTAT:
BAIXA,
GENEROSAMENT BAIXA
DESNIVELL: 85
metres
QUILÒMETRES: 3,5
QUILÒMETRES: 3,5
TEMPS ESTIMAT: 5
hores
RUTA NOCTURNA GUIADA
SINOPSI DE
LA RUTA
Llutxent, “ruta rica en curioses troballes i nobles deixalles” com deia
Joan Pellicer. Com que les calors
estivals ens esgoten, per a l’excursió nocturna de Marge Gros oferim una
“passejada” molt curta i fàcil: un recorregut pels edificis més emblemàtics de
Llutxent.
Deixem els cotxes a l’entrada del poble.
Només passem el semàfor, ja ho indica, a mà dreta, Pinet i el Mont Sant. Girem
doncs, a la dreta i hi deixem els cotxes.
Ens enfilem cap al palau dels Pròxita, edifici d’estil gòtic civil de recent
restauració. Fou construït en el segle XIV per substituir el castell de Xió. El
model de construcció és semblant al que es veu en edificis com el del palau de Cocentaina, el d'Ontinyent, o el castell de
Forna. L’edifici fou lloc de refugi en
la Guerra de la Unió, i sobretot,
durant les Germanies.
Després de la visita, busquem als afores del poble la Costa, calçada
feta amb un mosaic de milers de pedres que enllaça el poble amb el Mont Sant.
Una de les històries populars diu que el frare responsable de la construcció d’aquesta
via està soterrat a mitjan recorregut, sota una de les lloses, la més gran. Reforcen
la idea de camí sagrat el fet que al llarg del seu traçat hi ha cinc creus (dos
al començament, una a la meitat, altra davant l’ermita i una última davant
l’església del convent).
En acabar l’ascens (vora 600 metres de pujada) hi ha el primer edifici
religiós, l’humil ermita de la Verge de la Consolació. Al seu davant veurem
un imponent i centenari lledoner (arbre considerat màgic que se sol plantar al
davant de moltes ermites i convents). Fou construïda al segle XVIII davant
d'una de les cinc creus a iniciativa particular d'un matrimoni que freqüentava
el convent, els Serra-Rius. Del seu interior cal destacar les manises que
conten el miracle dels corporals.
En deixar l’ermitori, fem els últim metres. Veurem que l’asfalt ha estat
alçat en la part dreta del camí per mostrar, amb molt bon criteri, les restes
de l’empedrat del camí primitiu. La vegetació ha canviat. Arrere han quedat
oliveres i ametlers. Abraçant l’esplanada del convent de sant Doménec
ens trobem un bosquet de pins adults. El paratge es troba enclavat en la ruta
dels Monestirs de València. Ans d’entrar cal contemplar el garrofer
monumental que hi ha a l’esquerra del convent. Es diu que té uns 200 anys.
I cal recrear-se amb les vistes: la Cuta, el Morquí, el castell de Salem,
el majestuós Benicadell, el port d’Albaida (i al seu darrere el Montcabrer), la
serra d’Agullent, i la serra Grossa. S’hi pot veure també el pantà de Bellús, i
Xàtiva. Menys imponent, però igual d’encisador seria veure els esquirols baixar
a beure, o anar botant de branca en branca.
Tornem al convent. Al davant
de la porta hi ha altre lledoner. Hi entrem. El Monestir del Corpus Christi té els
seus orígens en una ermita del segle XIII, ampliada i renovada en segles posteriors. El
conjunt monacal té un claustre,
l'aula capitular, les cel·les i el refectori.
Finalment accedim a l’església gòtica del Corpus Christi,
incrustada al convent, però amb l’accés exterior. Fou construïda on es diu que
tingué lloc el miracle dels corporals. Sota l’altar sembla que hi ha la pedra
fosca del cim del Mont Sant, causa de culte, devoció i romeries. Al seu davant, en la pinada del convent, trobem la capella de Sant Lluís Beltran, en un templet quadrangular.
.jpg)
Per si encara no en tenim
prou, al darrere del convent, en direcció a llevant, i al costat de la
carretera que mena a Pinet tenim el castell de Xió, als peus de la serra
del Buixcarró. Tant el castell com l'entorn natural estan estretament
units a una de les llegendes i tradicions més populars de la comarca, l'anomenat
Miracle
dels Corporals (batalla de Llutxent, Al-azraq, Aben-Bazel, Jaume I ja
moribund, Daroca, gotes de sang, miracles...).
La vesprada ha donat pas a la nit. Atabalats per tantes històries ara cal sopar i compartir un gotet de mistela i contemplar el cel ple d’estrelles.
La vesprada ha donat pas a la
nit. Atabalats per tantes històries ara cal sopar i compartir un gotet de
mistela i contemplar el cel ple d’estrelles.
premsa.jpg)
