ENERGIA EN POLS
Cames lleugeres,
cos desimbolt, ment nítida... Amb aquests senzills ingredients vam aconseguir
superar els 1390 metres del Montcabrer entre suors, alegries, esglais i somriures.
Si volem ser
justos, tanmateix, caldria descobrir els petits secrets dels quals ens fem
servir per superar els entrebancs. No parlem de l'energia monàstica del
santuari de la Mare de Déu del Castell d'Agres. Aquest tipus d'energia són molt
personals. Parlem d'aquella que l'experiència, i sols l'experiència, ens ha ensenyat
a destil·lar i envasar en forma líquida
en un envàs corrent. Eixa energia que en els moments crítics ens recupera
sobtadament.
També parlem
d'aquella potència que transmeten les plantes i arbres que voregen el nostre
camí i que, invisiblement, traspassa la
nostra pell i ens nodreix.
D'aquesta manera
vam aconseguir vèncer, amb esforç, una a una totes les dificultats que
aparegueren en la nostra marxa cap el cim del Montcabrer a través d'un paisatge
de mil colors en la més pura intimitat i, potser, ens vam guanyar el cel.
Daimús, 14 de maig de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada