VIATGE
CAP A ÍTACA
No hem de negar que estàvem neguitosos. Havien
passat 7 anys des que havíem fet la ruta al Benicadell. Fou espectacular pujar
a aquell mont de l'Olimp envoltats d'una
boira etèria que ens mullava la roba i s'apegava càlidament als nostres
cossos. Fou, quasi, una experiència mística. Tanmateix ens va privar,
involuntàriament, de gaudir la terra des del cel i tornàrem a casa contrariats.
Eixe mateix dia vam decidir que tindríem una segona oportunitat.
Després de múltiples càlculs cabalístics,
de consultar fins i tot l'oracle de Delfos, tots els pronòstics assenyalaven
una mateixa data per realitzar el nostre segon viatge cap a Ítaca: 30 d'octubre
de 2016.
Hem de confessar que passàrem mala nit,
d'alterats que estàvem. Però en fer-se de dia comprenguérem que els auguris
havien estat encertats.
El sol havia eixit descarat, sense témer
res. El dia era clar, innocent, transparent. La temperatura plaent.
Sense
cap problema aplegàrem a la Casa dels Guardes. Alguns companys ja ens
esperaven, ansiosos com nosaltres de cercar la glòria.
Amb
parsimònia iniciàrem la marxa per la pista forestal
gaudint cada instant de la marxa. Això no obstant, es notava un moviment
inusual de persones i vehicles, la causa del qual prompte descobriríem. Un grup
animós de persones havia coordinat la BenicaTRAIL, cursa de carreres per
muntanya organitzada per l’Ajuntament de Beniatjar i el grup Corredors del
Benicadell. En aplegar al desviament per
iniciar la pujada al cim, una taula d'avituallament
estava perfectament preparada. Ens donàrem mútuament sort i ànims.
La senda s'empinà dràsticament. El sol ens
abandonà i entràrem en el regne de l'Ombria del Benicadell. La humitat era
perfecta, el camí pulcrament endreçat. Marges de pedra protegien el sender de
l'erosió; baranes de fusta integrades en el paisatge emparaven el caminant
despistat. Sòl negre, humit.
La vegetació era exuberant. Un verd intens
lluïa durant tot el recorregut. Malgrat la duresa inicial, marxàvem calmadament,
fruint cada segon del recorregut. De tant en tant ens aturàvem i observàvem,
absorts, el màgic contrast de la llum radiant de la Vall d'Albaida i l'ombra de
la vessant de la serra. Els pobles progressivament es convertien en punts minúsculs.
Una mica abans d'arribar a la cruïlla que
ens portaria al caramull del Benicadell, coincidírem amb els primers corredors
de muntanya que, amb una agilitat sorprenent, descendien cap a la meta. La nostra, però, encara quedava una mica
lluny. Tanmateix no teníem pressa. En absolut.
El sender ara era bastant planer. El
Benicadell, assolellat, es veia altiu. Alegre. Content.
Malgrat que l'últim tram d'ascensió és una
mica feixuc, ascendírem sense notar cansament, envoltats d'una aurèola joiosa
fins arribar a la figuereta que es troba als peus del cim.
Descansàrem més que mai. Esmorzàrem cobejosament...
i gaudírem formidablement.
El cel, despullat de núvols, ens oferia una
vista increïble:les serralades meridionals del Montcabrer, Menejador, Serrella,
Aitana, Almudaina, Gallinera; i les serralades septentrionals: serra Grossa,
Mondúver, Cuta, Safor,... Era el nostre locus amoenus, la nostra Ítaca.
Múltiples
i diversos sentiments suraren per la pell. Múltiples i diverses emocions ens
atraparen i empresonaren. Gaudírem d'una autèntica experiència purificadora,
una autèntica catarsi.
Fent
honor al déu Bacus, fruírem de la mítica mistela de Xaló i conquistàrem el mont
de l'Olimp.
En
baixar del cel comprovàrem que no havíem sigut els únics que havíem mamprès
aquesta iniciàtica ruta.
Eternament
complaguts descendírem cap a la nevera. Feia llum de dos sols. La visita fou
bastant efímera, però sempre agradable. L'encerclàrem, l'abraçàrem , la besàrem
... i ens n'anàrem.
Aplegàrem
a la Casa dels Guardes, els guardians de l'Olimp, ràpidament. Va costar engegar els motors dels
cotxes. Ens rebel·làvem a deixar aquesta terra de déus i deesses; de semidéus i
herois. Però el viatge cap a la nostra Ítaca havia finit.
No
hem de negar que, en aplegar a casa estàvem orgullosos. No hem de negar que
eixa nit dormírem plàcidament.
Daimús,
1 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada