SINOPSI DE LA RUTA I CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA AL CASTELL D'AL-AZRAQ I EL XARPOLAR

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

EL CASTELL D'AL-AZRAQ I EL XARPOLAR

BENISSILI (LA VALL DE GALLINERA)

LOCALITAT:            Benissili ( La Vall de Gallinera)

DATA:                    13 de març de 2016

LLOC DE TROBADA:Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                     8 del matí

DIFICULTAT:           BAIXA/MODERADA

DESNIVELL:             370 metres aprox.

QUILÒMETRES:        7,5 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:     4,30 hores

RECOMANACIONS:     -  S’agraïx el bastó.

                                           

                                                                                    

SINOPSI DE LA RUTA

Benissili, poblet menut, carrers tortuosos, costeruts i estrets, cases de pedra, o de calç blanca, finestres i portes amb llindar blau. Cal deixar els cotxes on bonament puga cadascú. 

Ens reunirem a la petita plaça, davant de l’església, des d’on s’inicia la ruta cap al castell d’Al-Azraq i el Xarpolar (un cartell ja ens indica la direcció que cal mamprendre). Mirem la serralada de migdia, el forat de la Foradada prompte se’ns farà present.

 Entre bancals d’oliveres centenàries i de vells marges de pedra ens acostem a la carretera CV 700 que travessa la Gallinera de punta a punta i s’endinsa en el Comtat. Resseguim uns metres la carretera cap a la dreta, en direcció a Planes, i al poc s’obri, a l’esquerra, un caminal d’horta asfaltat. Des del poble fins ací hem recorregut uns 1300m. 

Comencem a muntar pel caminal, de vegades un poc costerut. Ja no l’abandonem fins que desapareix a les portes d’un bancal tancat amb una porta de ferro. Ací comença una sendeta mig desdibuixada entre pins, mates i arbocers (i si guaitem  detingudament tal volta gaudirem de la gràcia d’algun niuet). Allà baix, discrets i silents, es desperten Benissili i Alpatró.

Anem pujant i arriba un moment que per l’esquerra ens apareix un viarany que enllaça també amb la carretera d’on venim, però que deixarem per al descens. Comença novament la senda a salvar el desnivell tot fent esses. A l’esquerra trobem les restes d’un forn de calç. Ens apareixen els murs del castell d’Al-Azraq, fortalesa que controlava l’entrada a la vall pel ponent.  No ens detindrem en el primer accés, sinó el segon.

 I finalment hi arribarem. Veurem també uns murs restaurats que parlen d’històries d’un alemany,diuen, que en féu sa casa, una història enigmàtica, un misteri pendent de resoldre. Des de la carretera fins ací haurem caminat uns 2000 metres, i haurem arribat als vora 800 metres d’altitud. Penyes verticals que semblen altars ens conviden a tastar el paisatge que se’ns ha obert: tota la Gallinera, de punta a punta, amb el Gelibre, el castell de Benirrama, i la mar al fons; la Safor (a l’esquerra de la qual guaiten el Mondúver i la Penyalba), el Benicadell, la Mariola... I la Foradada? On és? El paisatge ens deixa sense alè, per això cal detenir-s’hi. Respirar. Escoltar el vent. Meravellar-se. I esmorzar.

Seguim amunt. Encara no s’han acabat les sorpreses. Faltem 1000 metres per arribar al poblat ibèric. Passem pel costat de la basseta assedegada que tal volta ens parlarà d’història, de pactes, d’Al-Azraq... Tenim per davant un ascens de vora 300 metres durets, perquè el camí sembla desdibuixat. Però l’espectacle és sorprenent, estem en una mena d’amfiteatre: uns marges en forma de semicercle cada vegada més grans fan pensar en temps passat quan cada pam de terra s’havia d’aprofitar per apaivagar la fam. 

En arribar a dalt de la serra de la Foradada, la senda es partix, a l’esquerra aniríem per la cresta cap al forat, cap a la mar, però nosaltres girem a la dreta. Ans d’arribar al despoblat és obligat detenir-se novament. Refer forces. I meravellar-nos novament per l’espectacle: el Montgó (allò és el Montgó?), la Vall d’Alcalà, Almudaina, el Comtat i l’Alcoià, la Serrella (assignatura pendent de Marge Gros), i l’Aitana ( potser el Puigcampana?).

Dos-cents metres i arribem al pla on hi hagué un assentament ibèric, el Xarpolar. Alguns muntons de pedra alineada ens fan pensar en els murs de les cases. Els abundants trossos de ceràmica escampada per ací i per allà ens fan imaginar-nos la vida que portarien els seus habitants...

Cal desfer camí, començar a baixar (3100 metres fins al poble). Camí desdibuixat, pedra calcària erosionada pel vent i l’aigua. L’amfiteatre. El castell i el refugi de l’alemany. El forn de calç. I ara, busquem la carretera per la senda de la dreta. 300 metres de baixada que castiga un poc els genolls i que demana bastó. Carretera de Planes. Oliveres. Benissili. 

Agafarem els cotxes i ens dirigirem a Benissivà. Tal vegada arribem a temps de passejar pel Mercat de la Foradà. En tot cas, dinarem en un bar que ja ens ha donat posada en altres ocasions. I després, a un tir de pedra, podrem contemplar el fabulós espectacle de l'alineació solar de la Foradada.

Si us abelleix endinsar-vos un poc més en els secrets de la ruta, podeu consultar la Ruta 4 que se us proposa en La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins, de Vicent Morera i Juanjo Ortolà. Tot un plaer.

 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2016.Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.