SINOPSI I CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA PELS VOLTANTS DEL CAP PRIM

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

PELS VOLTANTS DEL CAP PRIM

La cala Sardinera, la cala Barraca i el Cap Prim. Adaptació de la ruta dels Miradors de Xàbia.

LOCALITAT:                Xàbia

DATA:                         17 de gener de 2016

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         8 del matí

DIFICULTAT:                MOLT FÀCIL

DESNIVELL:                 85 metres

QUILÒMETRES:            8 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          4 hores

RECOMANACIONS:       Si el dia ix assoleiat, cal protegir-se bé del sol, amb bon barret i crema protectora. No cal bastó. Us penedireu si no porteu càmera de fotos.

      

SINOPSI DE LA RUTA

Badia de Xàbia, color blau dalt, blau i maragda baix, penya-segats de vertigen, vent de llevant, vent de xaloc, bromereta d’ones, flaire d’alga, pessiguets de sal.

“Fuera de la citada llanura todo es montuoso y generalmente fértil: tiene al norte el elevado Mongó, y al sur los montes que entran en el mar y forman los cabos mas orientales del reyno de Valencia, que los marinos llaman de San Martin y de la Nau, y los naturales distinguen de otro modo. Navegando estos desde el cabo de San Antonio hácia el mediodia reconocen el primer cabo que llaman Prim, al qual se sigue hácia el sur una isla [...] separada del continente como 500 pies. Queda allí una corta ensenada entre dicho cabo y el opuesto meridional llamado Negre, que es el segundo por el mismo rumbo del sur.”

Observaciones sobre la historia natural... Antonio Josef Cavanilles

El punt de partença és el final de la Glorieta Guillermo Pons, al final de la platja de l’Arenal de Xàbia. Encara no ens hem meravellat de contemplar la badia platejada de Xàbia, de veure que el Montgó està guaitant-nos, ens trobem ran de mar i ens cabussem entre les dues primeres caletes, la cala de Fora i la de Dins i entre ambdues, dos forats, bell caprici de la natura, que ens conviden a travessar-los, empesos pels xiquets que guardem dins nostre. En la caleta de Dins uns escalons amb barana de fusta ens conviden a muntar i buscar el camí Cala Blanca: encisador túnel verd, caminoi que va ascendint entre xalets i l’omnipresent mar. En la pujada alguns balcons estratègics ens sedueixen, volen que ens hi aturem i contemplem les vistes.

Arribem a la carretera que du al Portitxol. Si centrem la vista, a la dreta, en un bosquet de pi blanc adult, s’entreveu una torre (possiblement un de tants molins de vent que hi hagué a la zona). Cal seguir per la carretera tot posant atenció. A uns 300 metres s’obri, a l’esquerra, el camí de l’Illa. Passem per davant de l’Aula de la Natura. Anem per un carreró residencial poc transitat. A esquerra i dreta hi ha regals per a la vista: la mar que s’amaga entre pins, però on queden els riuraus, els bancals, els ametlers i la vinya?

Aviat arribem al mirador de la Creu del Portitxol, mirador a 87 metres sobre el nivell de la mar, el punt més alt del recorregut. La ruta, molt ben senyalitzada, ens convida a escollir: SL-CV 97 o 98, al cap Prim, o a la cala Barraca. Optem per baixar a la dreta a buscar la cala Barraca, amb la seua illa de nom evocador, el Portitxol. Entre vegetació que ens regala ombra i frescor anem descendint cap a la cala. Hi ha algun tram molt curt on cal anar amb compte per l’erosió del sòl, però en conjunt no es fa pesat. 

I heus ací un dels objectius de la ruta. La cala Barraca i l’illa del Portitxol, tancades, al nord pel cap Prim i al sud pel cap Negre. El sol matiner ens enlluerna. Fa bo. L’aigua cristal·lina convida a ficar els peus. Les ones trenquen en la grava de la platja. El remoreig que produeixen és balsàmic. Què més ens cal? 

Tornem arrere. Pugem els vora 800 metres que ens separem de la creu. En arribar-hi, ens enfilem pel camí de la dreta que indica el cap Prim. El cap Prim des de l’aire sembla un dit que ens assenyala el nord. No hem d’apartar-nos de la senda ja que en alguns trams hi ha endemismes vegetals per la qual cosa la zona ha estat declarada microreserva de flora per la Conselleria de Medi Ambient. 

Uns 1200 metres quasi plans ens porten al mirador del cap Prim, un punt molt estret en què tenim penya-segats a esquerra i dreta, mar a un costat, mar a l’altre. A llevant veiem les petites plèiades de la mar, els Pallers, un petit arxipèlag, un grupet de cinc roques enmig de l’aigua. I l’illa del Portitxol. Aquesta petita badia és un bon calador natural, circumstància que fou aprofitada en temps remots i que corroboren els materials recuperats d’època romana.

Retrocedim i a uns 600 metres un senyal ens marca la baixada a la dreta cap a la cala Sardinera. Uns escalons rudimentaris ens hi faciliten el camí. Baix tenim l’oportunitat de contemplar novament la badia xabienca des d’un altre angle, no menys refrescant, no menys evocador. 

Ol intensament a alga. Un parell d’humils cases blanques ens fan companyia. Els cartells informatius parlen de la instal·lació, en altres temps, d’almadraves per a la captura de la tonyina en la seua migració anual i de sardinals, xarxes fines que es calaven dues vegades al dia per a la captura de la sardina.  

Ja sols ens queda desfer camí. Arribar al mirador de la Creu, girar a la dreta, els 300 metres de carretera i novament desviar-nos pel camí Cala Blanca. No ens podem perdre, al davant sempre tenim la talaia del Montgó, tal volta amb el barret de núvols al cap, el cap de sant Antoni i el seu far blanc, les cales de Dins i de Fora. I l’olor intensa de mar.

 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2015. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.