CONVOCATÒRIA
OFICIAL
I
SINOPSI DE LA RUTA
I
SINOPSI DE LA RUTA
VII RUTA PEL MARGE
GROS
UNA CAMINADA PELS VOLTANTS DE PEGO I L'ATZÚBIA
(Les
Moletes, el Carritxar, Mostalla, la Salomona i l'Algepsar)
LOCALITAT: L'Atzúbia
DATA: 22 d'agost de 2015LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 5,30 de la vesprada
DIFICULTAT: BAIXA
DESNIVELL: 160 metres aprox.
QUILÒMETRES: 9 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 3,30 hores
INFORMACIÓ: margegros@gmail.com
SINOPSI
DE LA RUTA
En
el cor de l'estiu, sense importar-nos la calor, iniciàrem enguany fa 7 anys la
ruta pel Marge Gros. Originàriament realitzada pels voltants del topònim que
dóna nom a la nostra associació, actualment
va canviant contínuament d'escenari. En aquesta edició hem hagut de preparar-la
a corre-cuita, després d'haver descartat la que teníem programada al refugis
antiaeris militars de la Pobla del Duc i substituir-la per la del mes de
setembre: una passejada pels voltats de l'Atzúbia i Pego. Una caminada per
aquestes terres durament afectades pel devastador incendi del mes de maig.
La ruta que us proposem transcorre per paratges de la vall de Pego que encara no havíem trepitjat: les Moletes, el Carritxar, Mostalla. En canvi, en la part final de recorregut, caminarem per zones que ens resultaran familiars: el camí de la Salomona, les Mitjanes, l'Atzaïla... un passeig agradable,gratificant i bonic.
La ruta que us proposem transcorre per paratges de la vall de Pego que encara no havíem trepitjat: les Moletes, el Carritxar, Mostalla. En canvi, en la part final de recorregut, caminarem per zones que ens resultaran familiars: el camí de la Salomona, les Mitjanes, l'Atzaïla... un passeig agradable,gratificant i bonic.
Ens trobarem a les cinc i mitja de la vesprada a la Ronda Sud de Daimús. Aquelles
persones que vulguen ens poden esperar enfront de l'ajuntament de l'Atzúbia cap a les sis de la vesprada, punt des
d’on donarà inici aquesta setena edició de la Ruta pel Marge Gros.
Des del centre del poble ens dirigirem, per
la carretera, al poliesportiu del poble, al costat del qual s'hi troba la central
de la llum, lloc on s'inicia el camí de les Moletes o del Carritxar. Ample
i asfaltat al principi, va estretint-se progressivament fins esdevenir una
senda. Bancals de tarongers i restes d'algun garrofer ens acompanyen en aquest
primer tram. Davant nostre podrem esguardar les dues Moletes: la Vella i la
Nova. Una més erosionada, altra més feréstega. Prompte notarem a mà dreta
l'enorme queixalada de la pedrera, la sagnant ferida produïda al tronc de la
Moleta Vella.
El sender, sempre a la vora de la Moleta
Vella, va empinant-se progressivament per aquest camí utilitzat tradicionalment
pels atzubians per anar a treballar les seues terres del Marxucal d'Oliva i les
Filaes de Forna entre bancals de
garrofers privats d'unes mans que els treballe; entre pins recuperant l'espai
perdut. Entre arbustos i matolls per tot arreu. La
seua germana bessona, la Moleta Nova, ens mirarà amb certa enveja, però
complaguda, mentre que l’Atzúbia anirà convertint-se en una joguina.
El vell
caminoi prompte es perdrà. Aleshores
transitarem durant una estona per vells marges de pedra enderrocats, no debades
som en una part del trajecte de la mítica cursa que organitza tots els anys el club de muntanya Botamarges, fins aplegar a un desballestat camí. Una mica
d'esforç més i ens trobem a l'altiplà del Carritxar. La pujada, d'apenes un
quilòmetre, ja ha finalitzat. No trobarem cap ascensió més. Ara tot serà camí asfaltat,
planer... o de baixada.
Dalt, la vista és magnífica : el Gelibre, el castell
de Gallinera, la serra Negra, Segària, la mar Mediterrània, la marjal Pego
-Oliva... Després d'un breu respir, continuem. Molt prompte apareixen les
primeres construccions, i, aïlladament, els primers tarongerars. Després d'anar
pel pla del Carritxar durant un quilòmetre, comença una baixada vertiginosa cap
a Mostalla.
El descens, entre una frondosa pineda, és gratificant. Sense
adonar-nos-en haurem fet dos quilòmetres. A la part baixa de la partida de
Mostalla, els tarongers rebleixen el paisatge. Continuem fins arribar a la
carretera de Pego a l'Atzúbia, la qual travessarem vora el pont de la
Quintanilla amb molta precaució.
Seguirem fins arribar al camí de la Salamona,
l'antic camí vell de l'Atzúbia. A mà dreta observarem imponent el campanar de
l'església de l'Assumpció de Pego. Intuïm les muralles ocultes sota les noves
edificacions que presideixen la partida de les Hortes. Enfront, convalescent de
l'incendi del mes de maig, la Coma, Bodoix, el pla del Miserà...
Travessem velles partides com les Mitjanes, l’Atzaïla, la
Salamona, el Massil i l’Alter. Durant el trajecte fitarem les possibles restes
d’una antiga calçada. De seguida arribarem, després d’una pronunciada però breu
baixada, a l’Algepsar.
Ara torcem a l'esquerra per dirigir-nos al clot d'on s'extreia
fins 1970 els algeps, cosa que farem en uns cinc minuts. Pel camí guaitarem el
túnel per on passaven la vagonetes plenes de guix. En arribar veurem una enorme
cavitat excavada pels homes i, al seu si, una descomunal cova on brolla aigua
fresquíssima tot l'any.
Si ens trobem amb ganes i forces, baixarem a visitar-la
i, a continuació, tornarem a pujar per agafar una minúscula senda que mena al
camí de l'Heretat. Ara el resseguirem per arribar ràpidament a l'Atzúbia pel
carrer de la Font, qui ens rebrà amb les llums de les faroles enceses.
En un bar pròxim estaran parades les taules perquè sopem i gaudim de les
últimes hores del dia.
NOTA: les fotografies
que acompanyen aquesta sinopsi formen part de l'arxiu de Benimataix. Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna i de l'Associació Cultural Marge Gros de Daimús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada