CONVOCATÒRIA
OFICIAL
I
SINOPSI
DE LA RUTA
V RUTA
NOCTURNA
EL
BANCAL DE LA CREU
(
LLOCNOU DE SANT JERONI)
LOCALITAT:
Llocnou de Sant Jeroni
DATA: 12 de juliol de 2014
LLOC DE TROBADA: Ronda
Sud ( Daimús)
HORA: 7
de la vesprada
DIFICULTAT:
BAIXA I UN PESSIC
DESNIVELL: 450
metres (*)
QUILÒMETRES: 9,300 (*)
QUILÒMETRES: 9,300 (*)
TEMPS ESTIMAT: 4
hores
INFORMACIÓ: margegros@gmail.com
(*)
Marge Gros està incorporant les noves tecnologies al disseny de les
rutes futures per tal de facilitar tota la informació possible, amb un grau de
precisió màxim. Estem de prova, però ja podríem afegir a la informació adés
detallada el següent: velocitat mitjana: 3,18 km/h; velocitat
màxima: 5,40 km/h;
elevació màxima 504 m
(en peus, amb calcer o no, 1654); les calories cremades; si ens despentinem en
arribar dalt; si suem molt o poc; si farà olor, o no...
SINOPSI DE LA RUTA
Parlar de la
nocturna de juliol de 2014 és parlar de la Cuta, una de les rutes més
emblemàtiques i més sorprenents per a aquella gent de Marge Gros que l’hivern
de 2011 descobrírem aquesta serralada a tocar de casa, en el terme de Llocnou.
Però és parlar del lamentable incendi que es desencadenà el juny de 2012, les
restes del qual veurem el proper dissabte, i al qual Marge Gros dedicà unes
paraules que portaven per títol “Foc en l’ànima”.
Amb la puntualitat
germànica que ens caracteritza, eixirem de la Ronda Sud de Daimús a les set de
la vesprada. Aquelles persones que ho vulguen ens poden esperar a l’església de
Llocnou de Sant Jeroni. Des d’aquest punt començarà la nostra ruta pel PR-CV 400. Començarem a caminar a les 7
i mitja, travessarem el pont que passa per damunt de la CV-60 i entre bancals
de pedra i tarongers anirem acostant-nos a la granja de gallines que hi ha a tocar ja de la serra. Els efectes
del sinistre començaran a fer-se visibles: tristos cadàvers de fusta morta,
terra remoguda, bancals assolats, color de dol i cendra... Resseguirem el barranc de la Cuta, passarem per davant
de la canalització i l’aqüeducte que
en altres èpoques serviren per dur les aigües generoses al poble.
En arribar a la pedrera abandonada, prendrem la pista
de l’esquerra. Començarem a pujar entre gegantins pins socarrats i alguns
encara amb la fulla verda. En arribar al Ranxo,
trobarem la senyalització que ens indica que hem recorregut uns 2750 metres, i que ens
en queden 1946 per arribar a la nostra destinació.
Agafarem novament la pista de l’esquerra. A un costa, a la nostra
esquerra, la serreta del Bancal de la Creu, a la dreta, la Cuta. Seguirem
pujant suaument. El paisatge ens dirà que encara hi ha vida: ruscos d’abelles a
l’esquerra, falagueres lluint el seu verd novell, baladre, lligabosc, bancalets
sembrats de cereals per alimentar les perdius... I la font del Frare que, miraculosament, encara raja aigua. Sense
adonar-nos arribarem a un creuament de camins: a la dreta ens enfilaríem cap a
la Cuta; recte baixaríem a Castellonet; i a l’esquerra, cosa de 500 metres, l’última
pujada per aplegar al punt final, l’alt
del Bancal de la Creu.
Paga la pena
l’esforç: posta de sol darrere de la Serra Grossa (a la
Vall d’Albaida). Als nostres peus, Llocnou i Almiserà; a la dreta Castellonet,
Ròtova i Alfauir; més allà el castell de Palma, Marxuquera; i, barrant-nos la
vista, el Mondúver i la Falconera, que ens deixaran veure un poc de mar.
Queda alegrar el
cos amb bones menges, bons beuratges, i bona companyia. I després, quan ho
considerem, desfarem camí. Ens acompanyarà en la baixada la lluna plena, algun
mussol solitari i el cant dels gris.
Si voleu veure la
ruta, CLIQUE ACÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada