SINOPSI RUTA A LA MUNTANYETA DELS BENISSANTS

  

L’ERMITA DELS BENISSANTS

SUECA

Data:                     18  de maig  de 2014

Lloc de trobada:  Cooperativa de Gandia

Hora:                      8 del matí

Localitat:               Sueca

Quilòmetres:       12 aprox.

Temps estimat:   4 hores aprox.

Desnivell:              25 m.

Dificultat:              Baixa

Reserva dinar:      margegros@gmail.com    fins  dimarts 13 de maig.

SINOPSI

“Los campos que se han de plantar con estas tiernas plantas se hallan preparados en Abril, y en los últimos quince dias del mismo mes se les introduce el agua para verificar el plantío, el qual se hace trayendo de las almácigas las plantas con sus raices, y colocando tres ó quatro de ellas en cada hoyo  que abren en el cieno con la misma mano; atendiendo á que estén bien alineadas, y distantes entre sí un pie escaso...”. Observaciones sobre la historia natural..., A. Josef Cavanilles.

Qui no ha tingut algun familiar que en els anys 60 passava un mes fora de casa perquè se n’havia anat a Sueca a guanyar-se uns jornals tot segant l’arròs? La passejada que proposa Marge Gros vol posar el decorat d’aquells fets.

Deixarem els cotxes davant del poliesportiu municipal de Sueca, en un costat de la carretera CV 500 en direcció als Marenys. Ens enfilarem pel camí del Clot del Canal (en un senyal diu Camí Cavall) cap a l’extensa zona d’arrossars que se’ns obri al nord. Sempre anirem recte, tenint al davant l’única elevació destacable, els 25 metres de la Muntanyeta dels Sants. 

A esquerra i dreta els camps d’arròs ens permetran veure un horitzó molt llunyà. Amb un poc de sort, haurà començat la inundació de les terres per plantar les mates del cereal. Avançarem sempre amb el sol a la nostra esquena. Després de recórrer uns 3.000 metres, arribarem a un creuament de camins. Girarem a l’esquerra, i travessarem la Séquia del Clot. Ens estarem acostant a la muntanyeta: camí polsós, construccions que necessitarien una llavada de cara, un hort de tarongers, i a uns 800 metres, a mà dreta una de les costes que ens pugen a l’ermita.  

L’ermita dels Benissants (possible deformació de Beneïts Sants, en al·lusió als Sants de la Pedra, Abdó i Senent) es troba en un paratge que a mitjan segle XVI era conegut com el de Na Molins, i que es troba al sud-oest de l’Albufera. En arribar dalt, tenim una font,  l’ermita, amb la casa de l’ermità, de parets blanques de calç, decorades amb manises, el penell, el rellotge de sol, l’accés a l’ermitori flanquejat amb arcs apuntats, i dins, si poguérem entrar, la llosa que ens diu que fou “acabada de obrar la ermita pon clavari miquel cegarra añ 1613”. 

Aquesta petita elevació, únic punt de tot el recorregut on gaudirem d’ombra, serà el lloc en què esmorzarem i on podrem regalar-nos de les vistes, si el dia no ix lleganyós: la muntanya de les Raboses de Cullera, el Montgó, Segària, el Mondúver que sobreix darrere de la muntanya de les Creus de Tavernes, i final de la serra de Corbera, al nord la Calderona. I les grues de Pinedo, i València, i les lletges construccions del boom turístic dibuixant-nos la línia de la mar. I l’extensa plana dels arrossars de la Ribera, amb l’Albufera al nord, albufera que actualment ocupa una extensió de 2.838 hectàrees, però que en el segle XVII en tenia quasi cinc vegades més, unes 14.000. 

En haver-nos regalat amb el tast de l’obligat gotet de mistela, baixarem i rodejarem la  muntanyeta per la part nord. Les parets de roca que veurem ens indiquen que en altres temps se n’extreia la pedra per a la construcció. 

En arribar a un creuament on hi ha les sitges d’un magatzem d’arrossos i cereals (ARCESA) girarem a la dreta, pel camí Conquets a buscar l’ullal de  Baldoví, camí que en cert moment deixa de ser d’asfalt per ser de terra. Hi arribarem després de recórrer uns 2.200 metres. 

L’ullal de Baldoví és un brollador d’aigua dolça amb un cabal de 250 litres per segon. Es troba a la partida del Malvinaret. En el tancat hi ha una passarel·la de fusta que ens mena a tres punts d’observació. Caldrà extremar el silenci si volem gaudir de l’espectacle que ens poden oferir les aus aquàtiques, bàsicament colls verds, garsetes i algun agró. Quant a la vegetació destaca el senill, els joncs i la bova.

Desfarem el camí per anar a buscar novament les sitges d’ARCESA. Al seu cantó comença el camí de la Senda Borroners, en direcció cap a migdia, cap a Sueca. A mig camí, cosa d’uns 1000 metres, hi veurem a la dreta un altre ullal més humil (hi ha un punt elevat d’observació, però el seu estat de conservació no aconsella pujar-lo). 

Seguirem recte cap al sud. Al davant la referència seran una nau industrial, un corral, i a l’esquerra les sitges descomunals de la Cooperativa Unión Cristiana. Començarà el paisatge a fer-se mig urbà, prou lletjonet, els caminals un poc més transitats, hi veurem alguns sequers d’arròs, i unes séquies que ens recorden la cançó de la Trinca: líquid patògens, detritus càustic, fluids atòmics, bosses de plàstic...quin femer! En arribar al cantó de la cooperativa girarem a l’esquerra pel camí Salvadany per arribar finalment al punt de partida. Des de l’ullal de Baldoví fins al lloc on haurem deixat els cotxes haurem fet vora 6.000 metres.

Resta solament anar a dinar. Aquelles persones que opten per compartir taula després de compartir caminals, ho faran en un marc també sorprenent, l’Ateneu Sueco del Socorro, un edifici amb més de cent anys d’història, que es troba en el cor de la ciutat, al costat de l’església de Sant Pere Apòstol, al carrer Sequial.

Nota: algunes de les fotos no responen al moment en què els margegrossers i les margegrosseres recorrerem els arrossars de Sueca. Aquests camps mostren uns colors canviants en funció a l’època de l’any: es passa del color de la terra resseca, o del platejat de maig, al verd intens de l’estiu i al color daurat de setembre.