SINOPSI RUTA AL PORTET DE SANT DÍDAC

EL PORTET DE SANT DÍDAC

XÀTIVA

Data:                     13  d’abril de 2014

Lloc de trobada:  Cooperativa de Gandia

Hora:                      7,45 del matí

Localitat:               Xàtiva

Quilòmetres:       11 aprox.

Temps estimat:   4,30 hores aprox.

Desnivell:              320 m.

Dificultat:              Baixa plus.

Reserva dinar:      margegros@gmail.com    fins  dimarts 8 d’abril.

SINOPSI

¿Qui no ha pujat mai al castell de Xàtiva, qui no ha vist el quadre de Felip V cap per avall, o no ha passejat pel senyorial carrer Montcada? Qui no ha anat a la fira d’Agost de Xàtiva? Tots tenim alguna imatge de la ciutat dels papes Borja. Però en la proposta de Marge Gros del mes d’abril travessarem Xàtiva entre la ciutat i el castell. El nostre objectiu ara és ben bé un altre: els portets de Bixquert i de sant Dídac. Ajornarem la ciutat històrica per a una ruta urbana.   

Eixirem des de la cooperativa de Gandia. Per la CV-610 entrarem a Xàtiva i deixarem els cotxes a l’entrada, a l’avinguda Pintor Juan Francés Gandia, poc abans d’arribar a la plaça de bous, la cúpula de la qual es veu a mesura que ens hi acostem. Passarem pel Jardí del Bes  i la Font dels vint-i-cinc Dolls. 

Pujarem pel carrer Sant Pasqual i quasi al final, a la dreta, entre dues cases s’obri un caminal de sorra que ens du a una de les portes de llevant del recinte emmurallat. Cal girar la vista, el Calvari Vell  se’ns mostra tot altiu fent ziga-zaga. Anirem paral·lels a la muralla, en direcció a ponent, l’alt del castell a l’esquerra, a la dreta les teulades de la ciutat, i la Seu sobresortint majestuosa. Al poc veurem l’ermita de Sant Josep, entre garrofers i xiprers. 

Mig amagat entre vegetació mediterrània a la seua esquerra queda el Montsant, antic recinte monacal, i que recents troballes el relacionen amb el cenobi de Simat de la Valldigna. Creuarem el camí que puja al castell; passarem al costat  de les restes de l’estructura d’un edifici islàmic i arribarem immediatament a l’ermita de Sant Feliu, una de les joies arquitectòniques de la ciutat papal. Un senderol serpentejant ens portarà a una nevera, cava o pou de neu, del segle XVIII, encara amb la seua volta de rajola, on els xativins acumulaven la neu que carretejaven des de la Mariola.

 I tot seguit tenim al davant la boca de la cova dels Coloms, balma convertida en santuari de la Mare de Déu de Fàtima. Travessarem la porta de ponent de les muralles i baixarem a un barri de recent urbanització, la zona de la Bola. Haurem fet des de la font fins ací uns 1500 metres. Cal desviar-se a l’esquerra, sempre cap a ponent, pel carrer Vernissa. A uns 500 metres, en el segon desviament que s’obri a l’esquerra comença el vertader objectiu de la nostra ruta, els portets de Bixquert i de la Penya de Sant Dídac.

Des del desviament fins al primer portet hi ha vora 700 metres d’ascens suau. Comencem a pujar per una antiga calçada romana, alguns trams de la qual encara veurem empedrats. Passarem per un aljub excavat en la muntanya. Si observem a mesura que anem ascendint veurem unes grans roques disperses, són esllavissades de la muntanya quan al segle XVIII hi hagué un fort terratrèmol que sacsejà la Costera. Seguirem pujant per la zona d’ombria de la serra de Vernissa. En arribar al portet de Bixquert (a 240 m.s.n.m.) tenim una nova vista, la de la cara sud del castell, del Benicadell i de l’Estret de les Aigües (ruta que Marge Gros ja ha tingut el plaer de patejar).

La senda comença a descendir molt suaument en direcció oest, ara per la cara de la solana. Deixarem alguns desviaments que s’obrin a l’esquerra i que ens portarien a la zona de Bixquert. Després d’algunes taques de bosc de pins anirem fent camí a la dreta d’un gran bancal de tarongers que acaba en unes casetes de camp. Haurem recorregut uns 3300 metres des del portet de Bixquert.  La Penya de Sant Dídac ja la tenim a la vista. Començarem ara a pujar per una pista. Després d’una ascensió d’uns quinze minuts, i un poc pesada, arribarem al segon portet, el portet de Sant Dídac, a 320 m.s.n.m.. A mà esquerra hi ha una mina de caolit amb un reixat barrant-nos el pas. Seguirem un poc més per buscar una esplanada on podrem contemplar les vistes: el port de l’Olleria i  l’interior de la Costera, part de la Ribera Alta i el pantà de Tous. 

 

Desfarem camí i al poc trobarem, a la mà esquerra, la senda que, poc a poc va baixant la serra, ara novament per la cara d’ombria. Novetlé el tenim a l’esquerra i Xàtiva al fons, estem descendint en direcció a llevant. Poc abans d’arribar novament al carrer de la zona de la Bola, ens espera l’última sorpresa de la ruta: uns enterraments d’època islàmica a la roca. Des del portet de la Penya de Sant Dídac fins ací hem recorregut vora 3000 metres.

Ja no ens queda més que travessar novament Xàtiva: carrers carregats d’història, de maulets, de socarrats, de convents i cases senyorials, de mil i una fonts. Però això ho deixarem, com hem dit, per a una altra ruta urbana.