TORNEM A LA VALL DE GALLINERA

LES PINTURES RUPESTRES DE BENIALÍ

BENIALÍ (LA VALL DE GALLINERA)

Data:                      27  d’octubre 2013

Lloc de trobada:  Ronda Sud Daimús

Hora:                      8,30 del matí

Localitat:               Benissivà - Benialí

Quilòmetres:         6

Temps estimat:     4 hores aprox.

Desnivell:              150 m. aprox

Dificultat:              Mitjana.

Reserva dinar:      margegros@gmail.com o benimataix.cultura@gmail.com   fins  diumenge 20 d’octubre.

                                

SINOPSI

Us proposem retrocedir en el temps, visitar un abrics d’art rupestre en el terme de Benialí. Estem parlant de la ruta 10 que ofereix La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins, de Vicent Morera i Juanjo Ortolà.

Deixem els cotxes a l’entrada de Benissivà, darrere de la cooperativa. Si el temps ho permet, farem una de les variants de la ruta dels 8 pobles. Per a anar a Benialí, baixarem a buscar el barranc de Benissivà, on podrem trobar les restes fèrries d’una sénia solitària i les petjades que ha deixat l’home per aprofitar les aigües (pantanet, aqüeducte i molinet).

 En aquest tram l’aigua contribueix que la vegetació se’ns mostre pletòrica (cua de cavall gran, arbocers, ginjolers, garrofers, figueres, esbarzers, heura...). A la part de la Solana, ja es veu la nostra destinació, el barranc dels abrics, i a la dreta, al capdamunt del turó, els murs del corral del tio Alberto del Reino. 

A la mitja hora aproximadament haurem entrat a Benialí pel carrer la Font. Més aigua: el llavador del poble i la font de la Concepció que ens ofereixen aigua fresquíssima. 

Resseguim els carrers del poble per buscar el riu Gallinera. Ja veiem els senyals en blanc i morat que ens indiquen el sender d’Art rupestre de Benialí. 

Només passem el riu (si no porta les aigües de la tardor,  veurem la blanca terra del seu llit), agafem el camí de la dreta, al costat d’un antic magatzem de draps. Al poc d’anar muntant, entre un camp d’oliveres i un altre de tarongers, els senyals blanc i morats ens van acompanyant cap amunt.

 En arribar a la bifurcació podem pujar, o per l’esquerra, pel barranc de les Basses del Racó, o per la dreta, per la costera dels Victorinos. Alguns margegrossers i benimataixers  ja s’han atrevit a pujar per la ruta accidentada, per dins del barranc, i han vist els abrics de lluny, i han vist el reguer picat a la pedra i...s’han perdut. Per això optarem, el dia de la ruta,  per la menys difícil: la costera dels Victorinos

Anem poc a poc agafant altura a través de la costera dels Victorinos, un vell camí que abans les persones feien servir per anar a Vilallonga. Tal volta hi sentirem històries de perruqueries, de venedors de fideus, i d’imatges religioses que s’amaguen de la bogeria de la Guerra Civil. 

Passarem pel costat del que queda del corral del tio Alberto del Reino i la seua gran era per a batre. Des del magatzem fins ací haurem tardat uns 45 minuts. 

Cal detenir-se a contemplar les vistes de la vall i de la seua zona d’Ombria: a llevant, Benirrama, el seu castell i el majestuós Gelibre; al davant, la penya Foradà i la del Pinyol Gros; i cap a ponent el final de la vall i el Montcabrer, ja al Comtat. Ens queda menys d’un quilòmetre, uns quinze minuts aproximadament, per arribar a l’objectiu final. 

La costera empedrada poc a poc va fent-se senda, comença a baixar, i en cert moment s’ajunta amb la que ens hi pujava pel barranc de les Basses del Racó. Fixem-nos en el barranc, observem les restes dels marges de pedra que algú hagué d’anar construint per aprofitar cada pam de terra. Finalment, després d’una hora de pujada des que hem creuat la rambla de la Gallinera, arribem a l’abric núm, IV. 

Figures mil·lenàries, misterioses, d’un roig fosc i d’un traç bast i primitiu. I en un racó, la cabreta. Què representen? Què ens volien transmetre els seus autors? 

Per explicar-nos tots els paratges que visitarem durant la ruta i, especialment, l’abric, tindrem el goig de gaudir de la grata companyia, una vegada més,  de Vicent Morera  i Juanjo Ortolà, autors del llibre abans esmentat, autèntica guia per conèixer els racons més màgics i sorprenents d’aquest autèntic paradís miraculosament conservat i que és urgent  preservar.

Després d’aquest viatge en el temps, desfarem camí per on hem pujat fins  arribar de nou al punt de partença: Benissivà. Allí, qui haja optat per quedar-se a dinar podrà exercir el dret a decidir entre una saborosa olleta de blat picat o un excel.lent arròs al forn. L'èxit està assegurat,