CONVOCATÒRIA OFICIAL I
SINOPSI DE LA RUTA
Gebalcobra i Alfàndec. O l’alt de les Creus
Tavernes de la Valldigna.
LOCALITAT:
Tavernes de la Valldigna
DATA: 14 de febrer de 2016
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 8 del matí
DIFICULTAT: MODERADA
DESNIVELL: 542 metres
QUILÒMETRES: 11,1 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 4,30 hores
RECOMANACIONS: - S’agraïx el bastó.
- Cal anar en compte amb les bosses de processionària!
SINOPSI
DE LA RUTA
Quan Jaume II, el Just, ocupa la Valldigna, hi ha sis alqueries, dues
d’elles a la part baixa, “Gebalcobra i Gebalsogra, és a dir, la Muntanya Gran i
la Muntanya Menuda, però els colonitzadors cristians del segle XIII prefereixen
rebatejar-les amb els noms de la Taverna i l’Ombria. [...] Les substitucions
lingüístiques afecten també la denominació del territori. Jaume II se sent
incòmode amb el mot àrab d’Alfàndec –derivat d’al-khándap, que vol dir precisament ‘la vall’-, en vol un altre de
més intel·ligible, capaç de reflectir la bellesa productiva de la contrada”.
(La vall de les sis mesquites.
Ferran Garcia-Oliver).
Tavernes. Valldigna. Gebalcobra. Alfàndec. Tant se val! La bellesa de la
contrada ens corprendrà, no ens deixarà indiferents.
Som al final de la Serralada Ibèrica, a la part sud-est de la serra de
Corbera, les Creus de Tavernes. La ruta és una variant de la catalogada com a PR-CV 38. Tot i ser circular, nosaltres
la farem lineal, pujarem i baixarem pel mateix lloc, per l’anomenada senda de les Revoltes dels Amoladors, pel barranc de la Penya Roja.
Partim de l’esplanada que hi ha davant de l’IES La Valldigna, als afores de
la població, en direcció a Simat. El començ del recorregut no està indicat; cal
anar costera amunt, per un descampat que hi ha entre un hort de tarongers, a
l’esquerra, i una nau industrial, a la dreta. Al poc arribem a una sendeta. La prenem
a mà esquerra. Ens adrecem al descarnat i esgarrat barranc de la Penya Roja.
Poc a poc el barranc se’ns tira al damunt. Ens hi acostem i la senda, mig
desdibuixada, comença a fer-se evident, la pedra seca va delimitant el
recorregut. Comencem a comprendre per què el nom de les Revoltes. Ens esperen uns 3000 metres de pujada continuada, de
voltes, voltes i més voltes.
Rítmiques revoltes! Es tracta de l’antic camí de les Revoltes dels Amoladors, una senda de ferradura, construïda en pedra en sec, que usaven els vallers i valleres antigament per portar el ramat al pla de la Sangonera, per anar als bancals, o passar a la Ribera. No deixaran de sorprendre’ns les més de 30 revoltes que fa el camí per superar el desnivell. Més de 30 revoltes! A mig camí, però, la ruta s’ajunta per la dreta amb la senda dels Borregos (PR-CV 40). Encara ens queden vora 1600 metres ans d’arribar al pla. Al poc la senda que anava ascendint per la part dreta del barranc passa a l’esquerra.
Rítmiques revoltes! Es tracta de l’antic camí de les Revoltes dels Amoladors, una senda de ferradura, construïda en pedra en sec, que usaven els vallers i valleres antigament per portar el ramat al pla de la Sangonera, per anar als bancals, o passar a la Ribera. No deixaran de sorprendre’ns les més de 30 revoltes que fa el camí per superar el desnivell. Més de 30 revoltes! A mig camí, però, la ruta s’ajunta per la dreta amb la senda dels Borregos (PR-CV 40). Encara ens queden vora 1600 metres ans d’arribar al pla. Al poc la senda que anava ascendint per la part dreta del barranc passa a l’esquerra.
Arribem al pla de la Sangonera,
a uns 500 metres sobre el nivell de la mar. Apareixen els murs tristos d’una
casa abandonada, i apareixen els pins assedegats i envaïts per boles de processionària (cal anar amb compte, no
les toquem, no les freguem!).
A l’esquerra se’ns obriran tres rutes que menen a altres lloc emblemàtics: les fonts del Barber i de la Sangonera, la Ratlla, el Massalari, i alguns ja visitats per Marge Gros (l’Ouet i la cova de la Galera, la Casella, el Cavall Bernat i la Murta d’Alzira). A uns 600 metres un senyal ens informa que, per a buscar l’alt de les Creus, cal girar cap a llevant.
Passem pel costat dels murs ensorrats de la casa de l’Herbolari. Queden 1300 metres de pujada suau i continuada, sobre un sòl rocós i envoltat de vegetació baixa (argelagues, petorret, romer, margalló, coscolla, algun pi, i alguna vella olivera).
A l’esquerra se’ns obriran tres rutes que menen a altres lloc emblemàtics: les fonts del Barber i de la Sangonera, la Ratlla, el Massalari, i alguns ja visitats per Marge Gros (l’Ouet i la cova de la Galera, la Casella, el Cavall Bernat i la Murta d’Alzira). A uns 600 metres un senyal ens informa que, per a buscar l’alt de les Creus, cal girar cap a llevant.
Passem pel costat dels murs ensorrats de la casa de l’Herbolari. Queden 1300 metres de pujada suau i continuada, sobre un sòl rocós i envoltat de vegetació baixa (argelagues, petorret, romer, margalló, coscolla, algun pi, i alguna vella olivera).
Finalment arribem a l’alt, un balcó
de vertigen, a 542 metres sobre
l’Alfàndec, sobre la Valldigna. Esmorzar i mistela reconfortants, vistes
novelles d’una terra familiar: als nostres peus la vall en forma de ferradura
oberta cap a la mar, i al davant el massís del Mondúver, el Buixcarró, el Toro
de Simat, la serra de les Agulles, Cullera, tota la costa fins a Dénia...
No ens queda més que retenir les vistes, les aromes, la companyia, ...i
començar a desfer les més de 30 revoltes! De segur que la bellesa ens ha
corprès. Valldigna o Alfàndec, tant se val!
L'assegurança col·lectiva contractada per
l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han
pagat la quota anual de 2016. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost
serà de 5€.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada