RÒTOVA

RÒTOVA

dimarts, 22 de maig de 2012


TERRA DE CIRERES
VARIANT DE LA RUTA DELS 8 POBLES
LA VALL DE GALLINERA
20 de maig de 2012

Res no va impedir, ni festivitats ni la pluja de la nit anterior, que una bona colla d’excursionistes de Marge Gros s’aplegara a la 8 del matí a la Ronda Sud de Daimús. I és que la Vall de Gallinera té un atractiu especial, quasi atàvic, al qual s’afegia en aquesta ocasió l’estar en plena època de recol·lecció de la cirera. Atrets, doncs, per la seua màgia, 80 margegrossers, citant sempre fonts més o menys ben informades, es van dirigir a Benissivà. Pel camí, tranquil, nombrosos ciclistes pareixia que s’unien a la festa, decidits com estaven de traure-li profit també al galanxó dia. 


Abans de les 9 aparcaven els cotxes, ordenadament, darrere la Cooperativa de Benissivà. De seguida, amb el color blau de les primeres cases del poble, es dirigiren al punt de trobada: la carretera d’ Alcoi. Allí els esperaven els dos convidats de la jornada: Juanjo Ortolà , coautor del llibre “La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins”, i Gabriel Castell, president de la Unió Cultural d’ Amics de la Vall de Gallinera. Ambdós els acompanyarien durant tota la caminada, ajudant-los a descobrir tots els racons màgics de la ruta. 


Il·lusionadament, mamprengueren la marxa, prenent rumb a Benitaia per un  bufó caminet, cordó umbilical que uneix els dos pobles. Les encisadores paraules de Juanjo Ortolà, parlant-los de despoblament i repoblament; de moriscos i mallorquins; de frares i terratrèmols; de la Foradada i l’alineació solar; de... copsaren l’atenció dels margegrossers. Bon començ d’un dia fastuós!




Passeig pel petit poble de Benitaia; tornada a Benissivà, ara per la font de llavar. Ancestral aprofitament de l’aigua en funció de les prioritats: els humans, els animals; però també per netejar la roba, abans la dels sans que no pas la dels malalts. Reprenem el camí, durant la primera part del trajecte sempre festejant amb la carretera. S’observa un inusual traginar per camins. És diumenge, però és temps de cireres, és temps de collita. Cotxes que es dirigeixen al bancal a enretirar els fruits de tot un any d’afanys i de treballs; tractors que tracten els fruits davant possibles adversitats. I els caminants, excepcionals espectadors d’aquest prodigi de la natura. 

Però La Carroja els espera, després de vorejar la solitària piscina municipal. El poble és ple de visitants ocasionals en aquesta diada dominical. Malgrat tot, regna la tranquil·litat. En creuar el poble, la marxa, fins aleshores relaxada, canvia de ritme davant la primera i única dificultat de l’itinerari. S’adrecen cap a la font d’ en Pere i el grup, fins aquell moment ben cohesionat, ara comença a fragmentar-se. No obstant això, gaudien un paisatge esplendorós. 


Després de recórrer una entretinguda senda, menen a un camí d’on poden comprovar que res ha canviat. Alpatró continua al lloc de sempre, i els bancals de cireres continuen dolçament treballats. Ara s’inicia un frenètic descens fins un safareig, lloc d’esbarjo triat per esmorzar. És l’hora dels primers comentaris de la ruta, entre mos i mos i glopet de la sempre present mistela. 
Descans i foto de família ( molts naturals totes i tots ) i avanç dels pròxims reptes.

I marxem cap a la font Vella d’ Alpatró, davall uns fullosos lledoners. Els robustos marges de pedra que bordegen el camí, són testimoni d’una trobada amb excursionistes del grup de Marxuquera. Salutacions. Aviat arribem a Alpatró i visitem el magnífic museu etnològic, testimoni del saber fer dels nostres avantpassat, però també dels seus patiments i sofriments.




 Allí estant, contemplem les restes del Castellot, abans d’iniciar la recerca del riu Gallinera. Molt prompte hi som al seu rocallós i blanquinós llit. Hàbilment el recorrem fins arribar a l’ Espai Natural de la Garriga que, paradoxalment, els mena a una zona d’abocaments, feliçment clausurat, preludi d’un nou descens preciós cap a l’era Vella de la Carroja. Ens parla Juanjo Ortolà de ponts i de camins; de riuades i possibles terratrèmols; de noves vies de comunicació frustrades. 

Però seguim fins la Carroja, la qual creuem pels seus bonics carrers. I tornem cap a Benissivà. 

De nou el color blau de la zona del Ravalet ens acull. Trobem, com en un mercat medieval,  cireres al carrer i a les cases, oferint-les alegrement als transeünts. El poble té vida! I ens alegrem. En comprem. Volem tornar a casa carregats d’aquest deliciós fruit que els permetrà durant uns dies continuar assaborint els sabors i els olors d’aquesta fascinant Vall de Gallinera. 



I arriba l’hora del comiat. Els margegrossers donen les gràcies als nostres acompanyants, efusivament, del meravellós matí que els han fet passar. Però l’adéu és provisional, ja que es tornaran a trobar el mes de novembre per gaudir de nou dels plaers d’aquest petit paradís de la Marina Alta. O, qui sap, si avançaran l’encontre i vindran a  celebrar amb ells la seua festa, la Festa de la Cirera dels dies 9 i 10 de juny.
Bona ruta, bon camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada