TARDOR CULTURAL

TARDOR CULTURAL

dissabte, 10 de març de 2012

DE XALÓ AL COLL DE RATES PER L'ANTIC CAMÍ DE TÀRBENA


DE XALÓ AL COLL DE RATES.
UNA RUTA, DUES ETAPES.

Són les 8 del matí de dissabte 4 de febrer de 2012. Fred siberià que no entrebanca la determinació de fer la prèvia a la Penya de la Talaia. Prenen un café en un bar del poble, cal entendre Daimús, i inicien la marxa envers un punt intermedi entre Xaló i Parcent. En el cotxe van escoltant música del grup Lilit i Dionís , mentre recorren diversos pobles de la Marina. En arribar a Alcalalí, agafen la direcció de Parcent i, després de passar el pont, es desvien a l’esquerra. El seu objectiu és la Casa del Mestre, lloc de començ de la ruta. Un lleuger malentès provoca que  es despisten per un altre camí, però paga la pena, ja que transiten per uns vials flanquejats per marges de pedra seca, superba mostra d’una ancestral arquitectura popular. Però tots els camins condueixen a la Casa del Mestre i allí aparquen entre unes abandonades oliveres. Baixen del cotxe i es preparen per començar el trajecte. El termòmetre marca dos graus sota zero. S’abriguen fins les idees, però sembla que no tots.

De seguida troben l’indicador que assenyala el sender SL-CV-119, el que ascendeix al Mirador i al Coll de Rates, antic camí de Tàrbena. I comencen a caminar sobre un viarany ample i esgarrat per les pluges. El trajecte és costerut, pel flanc d’un barranc, i decorat amb bassals d’aigua congelada. El vent comença a bufar amb força. Entre els caminants, alguns comencen a  plantejar-se interrogants, ja que algú d’ells  s’ havia  llegit la ruta en l’esplèndid llibre  Fent Camí, de Joan Elies Andrés i Serer, i els llocs pels quals havien de transcórrer no apareixen enlloc. Fa 50 minuts que van fent ruta i arriben al Mirador, al costat de la carretera del Coll de Rates.



Miren l’extraordinari paisatge durant una estona, la que el geliu vent els deixa. Continuen, ara travessen la carretera i segueixen el sender que els porta de nou a la carretera i a una pista, la qual, després, se n’assabenten que és la que porta al carrascar de Parcent. Allí, al costat d’un solitari bar, esmorzen amb rapidesa, a mercè del vent polar. Temperatura sota zero. Els interrogants sorgeixen de nou, i ara cap on van? Creuen que la continuació de la ruta es troba en algun lloc amagat pels voltants del Mirador. Miratge, perquè quan tornen a baixar se n’adonen, valga´m déu, que han fet la ruta a l’inrevés. Ara tot té explicació. Tornen a pujar en direcció al bar, des d’on s’observa una reposada pista forestal. L’agafen i van descendint. L’alè es calma. Els batecs del cor també, a l’igual que el vent. De sobte es troben amb una petitona vall, bucòlica, envoltada de bancals pulcrament treballats. 
 
Es tracta d’El Massil. Si haguessen sigut trobadors, haurien composat allí estant una pastorel·la. Ara els cal trobar el sender que els torne al punt d’origen. Vacil·len durant uns instants fins que intueixen el viarany a seguir. Aquest es troba discretament indicat mitjançant unes quasi invisibles marques de color rogenc. Ara caminen per una senda que voreja el barranc Negre, la qual presenta algunes dificultats. Durant el trajecte, descarten fer-la el dia de la marxa amb un grup tan nombrós com els sol acompanyar. Però continuen, i en mitja hora es troben a la partida de Les Murtes,  indret quasi tan pastorívol com El Massil. Arribem a un camí forestal que trepitgen durant  uns instants fins que troben el sender, preciós, ben endreçat, que els condueix de nou al punt de partida d’aquesta rocambolesca ruta. Analitzen la causa d’aquesta inaudita equivocació, que atribueixen al fet que el director de l’expedició no s’havia abrigat suficientment, especialment les idees. Confessa, ell, el mea culpa i la resta, fent ús de la seua exquisida compassió, el beneixen amb les seues amorosides mirades. Després d’haver fet  creu i ratlla, creuen que el més oportú serà principiar la ruta des de Xaló, i evitar així el tram que voreja el barranc Negre, perillós en gran comité. 

Dies després, com a penitència, el director de l’expedició torna a lloc dels fets. Ara refà de forma definitiva la ruta, adaptada a les circumstàncies. Eixiran des de Xaló, entre esplendorosos ametlers, fins la Casa del Mestre. Després, l’itinerari a seguir serà fins dalt del Mirador, a través d’una ruta linial . La bucòlica valleta del Massil i el feréstec barranc Negre els deixaran, a contracor, per una altra ocasió, per desventura de trobadors, joglars i ministrils. Cal, ara,rebatejar la ruta: la del Coll de Rates. Una ruta, dues etapes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada