IX RUTA NOCTURNA

IX RUTA NOCTURNA

dilluns, 23 de gener de 2012

LA SENDA DELS NEVATERS - SALEM.

CRÒNICA 
DE LA SENDA DELS NEVATERS 
       BREU RELAT D’UNA CONTENTACIÓ

Les 8 del matí de diumenge 22 de gener de 2012. Comencen a aplegar els caminants a la Cooperativa de Gandia. Se´ls veu amb gana de reprendre el contacte amb la natura. Es donen unes breus instruccions indicant el lloc on ens trobaran. I inicien la marxa. Tranquil•la, relaxada. En poc més de mitja hora arriben i en concentren a la plaça de Salem. S’albira un dia excepcional. 



Després d’un poc d’espera d’algun despitat, el grup, segons fonts ben informades, d’unes 60 persones, en concentra al voltant de l’expert que els portarà en aquesta primera ruta de 2012. Es tracta de José Marcos Tomàs, saforenc resident a la localitat. Primers i interessants comentaris sobre l’origen del poble. Es percep en l’ambient gran satisfacció. La cosa promet. Marxen alterant suaument el silenci que envolta el  poble. Ixen de la localitat i es dirigeixen al Llavador. 


Tractats i traïcions, cristians i musulmans surten en les paraules erudites del conductor del recorregut guia.  Triomfa el sol.  Continua la marxa. En un revolt, el camí s’empina. Soroll de respiració agitada. Hàbilment, quan algun  margegrosser sembla que va a lliurar la seua ànima als déus, fa una altra aturada per il•lustrar l’itinerari. Gràcies a Déu, se sent dir  a una veu anònima. 


Reconfortats ànima i cos, reprenen la marxa. Recorren breument la carretera de Beniarrés i, de seguida, trenquen a mà esquerra. El camí torna a empinar-se. Però la força de voluntat triomfa i al cap d’una estona es troben davant d’un paratge molt acollidor: la font de la Barcella. 


El soroll de l’aigua recorda la música celestial. Sàvies paraules del mestre de cerimònies, glop d’aigua fresquíssima i...marxa. Ara el camí es transforma en una bucòlica senda. El paisatge triomfa en el seu màxim esplendor. En pocs minuts arriben a un antic mas situat en un indret excepcional i amb unes vistes espectaculars a la Vall   d’ Albaida i al Benicadell. Aturada per a reposar.

Els entrepans són devorats a una velocitat de vertigen. Després d’un poc d’aigua divina, a la qual algú li diu mistela, foto dels aventurers. Mamprenen la marxa i aviat arriben a una pista forestal. El camí ara ja és totalment plàcid. Han oblidat les penalitat del començament de la ruta. S’adrecen a la nevera del Paller. 

Un crit de socors és ofegat per una clamor d’admiració en aplegar. Simplement impressionant. Se’ls conta la sofrida història de les persones que vivien de fer gel per a les classes acomodades de la Ribera i la Costera. S’enlluernen d’emoció. Però cal continuar. I així ho fan fins arribar a la nevera de la Barcella. 
Un munt de muntanyes llunyanes es divisen, les quals una a una són identificades pels experts. Satisfacció, plaer, excitació. I retorn, retorn cap a Salem. Ara la marxa és àgil, gaudint de la meravellosa silueta de Sa Majestat el Benicadell. Els excursionistes caminen amb un ample somriure en la boca que multiplica la llum del sol. I s’adrecen al restaurant a dinar. Chapeau! Menja que concorda amb la ruta. La complaença és total. Donen les gràcies més entusiàstiques a José Marcos, el qual, si encara no havia fet prou, els regala un llibre d’història del seu poble perquè els margegrossers estimen el passat, el present i el futur  de la seua terra, ara també una mica d’elles i d’elles. La ruta prometia i ara se n’adonen que ha superat les seues expectatives. Superba. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada