CONVOCATÒRIA OFICIAL

RUTA SORPRESA

DIA:                           18 de desembre

HORA:                                  8, 30 del matí.

LLOC TROBADA:   Cooperativa de Gandia

DIFICULTAT:         Apta per a tots els públics

DESNIVELL:          Quasi fa riure

DURADA:                Proporcional a la marxa ( ... )

RECREACIÓ SIMULADA  DE LA PRÈVIA

Dimarts 5 de desembre, la cinquena columna de Marge Gros    ( mai millor dit, perquè n’érem 5 ) ens vam dirigir a MARXUQUERA . Matí preciós. Abaixàrem del cotxe i iniciarem la marxa. De seguida observàrem uns homes a la vora del camí. Portaven una bossa de plàstic plena d’esclata-sangs ( fet il·lícit, perquè havien d’anar amb un cistell). Ocells damunt de robustes branques dels pins ens donaren la benvinguda. La pista forestal era àmplia, flanquejada per una vegetació vestida per a l’ocasió amb un verd intens que contrarestava amb un sòl rogenc. Uns minuts de caminada i de seguida agafàrem un sender perfectament senyalitzat i amb un pendent molt suau. Barranc a una banda, coves decoratives a l’altra. Mentre passejàvem plàcidament, amb converses que giraven al voltant de Parmènides, Heràclit i altres filòsofs presocràtics ( de fet, entre els membres de l’expedició n’hi havia un, de filòsof ), el nostre gurú va dicidir el lloc ( inconcret, per cert ) on faríem una aturada el “dia d’autos” per dirigir-nos unes màgiques paraules. I així, sense adonar-nos-en ( i sense suar ), arribàrem a la fi del trajecte, indret on s’aixeca de forma robusta una figura pètria que porta el nom d’un centre comercial de la Marina. Esmorzàrem ( i esmorzarem ), i a algú desqueferat se li va ocórrer que, ja que estàvem dissenyant una ruta sorpresa, als nostres futurs companys de camí els podríem obsequiar amb una dolça sorpresa . Dit i decidit. Així seria i així serà.

El camí de tornada fou igualment plàcid i arribàrem al punt de partida, evidentment sense suar. Algú va mirar el rellotge i va assenyalar que, tot plegat, en 2,30 hores faríem la festa. Voltejaren campanes.