dissabte, 15 d’octubre del 2011

VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA

CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA  VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA.


DIUMENGE  23 D’OCTUBRE

Lloc de trobada: Avinguda Ronda Sud de Daimús
Hora de trobada: 8 del matí.


Des de Daimús ens dirigirem al Parc de Segària (Ondara), lloc des d’on iniciarem la marxa amb un recorregut de 8,800 km i amb una durada prevista d’aproximadament 4 hores, havent de salvar un desnivell de 400 metres.
En començar la ruta, pujarem suament fins arribar a una canalització d’aigua que farem servir de sender. Cap problema, ja que tot és pla i sols hem de vigilar un poc on posem els peus, ja que aquesta canalització està deteriorada en algun tram. Poc després iniciarem un descens per, en poc temps, reprendre una ascensió suau, però constant. Aviat ens trobarem envoltats de vegetació i, quans ens n’adonem, estarem davant una gran planura , des d’on divisarem una bonica panoràmica de la Rectoria. És hora de dirigir-se cap al Mirador de Segària. Caminarem entre pedres. No passa res, sembla més difícil del que realment és. I ràpidament...sorpresa. Unes impressionants  vistes de la marjal i de la costa ens reconfortaran de l’esforç, difícil de mesurar, que hem realitzat. Serà l’hora d’esmorzar i , tot seguit, ens dirigirem cap al repetidor. Rampa forta, però molt curta. Una vegada allí, passarem tocant les seues parets i iniciant un descens, molt suau, fins trobar-nos el poblat ibèric. Compte ací. La baixada ara és més pronunciada, i el sender es complica. No hem de tindre pressa, i assegurar-nos sempre on posem els peus. Ràpidament, entre una frondosa vegetació, arribarem als voltants de la font de Català, a la qual no hi anirem, per tornar a iniciar una ascensió molt suau que ens portarà cap al Morro de la Cova i la cova Fosca. Anirem trepitjant per un camí bastant rocallòs, però, sempre amb compte, sense cap problema.  Poc després serem a un camí, el qual resseguirem fins una antiga pedrera, ja a les immediacions del lloc d’aparcament.  Una vegada allí, podem rememorar el recorregut, que ens recordarà de forma vague la serra de Bèrnia. I a dinar, que l’esforç ha pagat la pena!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada