VI NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS

PROGRAMACIÓ

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ

 

Divendres, 7 de novembre de 2014

Presentació

Història de Sam. Deux ex Machina, 

 de Vicent Enric Belda.  

Hi intervendrà Josep Calero, poeta.

                           Casa de la Cultura,   8 de  la vesprada

Vicent Enric Belda ( Agullent) és professor i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, ha publicat en l’editorial Bromera L’Estirp de l’horror (1997), La llegenda de l’amulet de jade (2007), El secret de Meritxell (2011)) i Les ombres del bosc (2012). Avui ens presentarà la seua darrera obra, Història de Sam. Deux ex Machina (2014), on ens trasllada a un món futur on els robots governen el món i la humanitat pràcticament ha desaparegut.

Divendres, 14 de novembre de 2014 
Conferència

                                                                   

El naixement del turisme litoral a la Safor,  

a càrrec de JJesús Eduard Alonso.

 

 Casa de la Cultura,  8 de  la vesprada

Natural de Gandia és llicenciat en història contemporània per la Universitat de València i diplomat superior en arxivística i gestió de documents per la de Barcelona.  Director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia i President de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians és autor de nombroses obres relacionades amb l’arxivística i amb la història. Hui analitzarà els canvis experimentats en la nostra comarca arran del naixement del turisme litoral.

                                                                      
                                                                    

Divendres, 21 de novembre de 2014 

Conferència 

 La banca que necessitem, 

 a càrrec de Josep Ramon Sanchis Palacios. 

 

 Casa de la Cultura,  8 de  la vesprada

Joan Ramon Sanchis Palacios ( Gandia ) és catedràtic d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de València,  director  de l’ Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa i professor titular de la Universitat del Departament de Direcció d’ Empreses Juan José Renau Piqueras. Autors de nombrosos llibres, en l´ultim que hui presentem analitza la influència que ha tingut el comportament i l’evolució de la banca en el desencadenament de l’actual crisi  i la seua proposta d’una banca alternativa, la banca ètica, que pot contribuir a la seua superació.

  

 Diumenge, 23 de novembre de 2014

Excursió

El Cavall Bernat des de Corbera

Més informació:  
margegros.blogspot.com  o al correu electrònic margegros@gmail.com

►Si voleu quedar-vos a dinar, cal que ens ho comuniqueu fins dimecres 19 de novembre  al correu margegros@gmail.com

Divendres, 28 de novembre de 2014

Una mica de paciència. Estem acabant de fer el tracte.

CRÒNICA A LES COVATELLES DE LA FONT D'EN CARRÒS

LES COVATELLES, PER FI

Encara no eren les 9 del matí quan aparcàvem els cotxes al poliesportiu de la Font d’en Carròs, a la partida de les Planes. El dia havia eixit esplendorós, lluminós. Lluny quedava el dia en què vam haver d’ajornar aquesta ruta prevista per al mes de setembre a causa, si més no, d’una desacostumada calor.

Amb una temperatura ideal, començàrem a caminar sota els pins del parc de les Planes de la Font. Bon ritme, amb ganes, com si volguérem recuperar el temps perdut. Prompte solcàrem per un camí envoltats de tarongers que mostràvem amb picardia els seus preuats fruits. De seguida iniciàrem la pujada per la cara nord de la serra de Gallinera en direcció al nostre objectiu: el cim de les Covatelles.  

 Sobtadament el paisatge canvià: entre una vegetació frondosa que ens feia oblidar la sequera que continuàvem patint i uns bancals abandonats i recuperats per la natura, no afluixàrem la marxa. El pendent, suau i continu, era fàcilment superat per la protecció dels arbres del bosc que impedien que ens arribaren els potents rajos de sol. La humitat i una quasi imperceptible broma enganyàvem la vista, ja que semblava que ens trobàvem en altra latitud. 

Trobàrem uns joves que baixàvem de buscar esclata-sangs. La cistella era, a simple vista, buida. Però ja sabem que no ens hem de refiar massa dels buscadors de bolets, sempre intentant mantenir en secret el seu tresor. 

A mesura que ascendíem el sol es feia implacable i la vegetació començava a manifestar les primeres mostres  de patiment. En arribar al tallafocs, i ja sense cap mena de protecció, haguérem de salvar un pendent fort però curt. Havíem fet ja la part més dificultosa, però no exempta d’una extraordinària bellesa, i ens aturàrem a esmorzar. El canvi d’hora de la nit anterior encara no l’havia assimilat el nostre estómac.

Sota una mena de talús fruírem de la menja sense compassió, mentre escoltàvem comentaris gratificants de la boniquesa de la ruta, tan a prop de casa i tan desconeguda. 

No obstant això, quan intentàrem cercar en la motxilla el delicat beuratge dels déus, la mistela, ens adonàrem, quin esglai, que ens l’havíem oblidada vés a saber on. La cara se´ns posà més roja que un titot, i no precisament per la calor. Balbucejant, intentàrem articular algunes incomprensibles síl·labes demanant excuses. Després d’aquest incident diplomàtic, parlàrem de la programació del Novembre Cultural. Del seu contingut i de les seues dificultats per organitzar-lo. 

Acabada l’homilia, reprenguérem la marxa per un camí planer, entre les restes d’un antic assegador, record d’un temps passat, tanmateix no massa llunyà, fins que, de cop i volta, entràrem en una clariana del bosc: érem al cim de les Covatelles. Obertes les finestres de bat a bat, ens recreàrem amb una magnífica vista del Montgó, de Segària, de la serra de Mostalla; de la marjal Pego-Oliva, de la Cuta i el Benicadell... de la mar. 

A 358 metres sobre el nivell del mar ens férem l’ acostumada foto de grup i, tot seguit, iniciàrem un vertiginós  descens, amb el Benicadell i la Cuta fent-nos l’ullet. Abans d’arribar al poble, ens aturarem una mica per contemplar una vella i embrionària pedra de molí, la Mola. 

Envoltats de nou de tarongers, aplegàrem prop del cementeri de la Font d’en Carròs, ja a l’entrada del poble. Ara, trepitjant un carrer guanyat al barranc, ens dirigírem de nou a les Planes, on agafàrem els cotxes. 

Un contundent arròs al forn en un bar de la localitat  posà punt i final a aquesta propera, desconeguda i magnífica ruta. 

SETEMBRE A LES COVATELLES

NOVA DATA DE LA RUTA: 

DIUMENGE 26 D'OCTUBRE

CONVOCATÒRIA OFICIAL

DE LA RUTA A

LES COVATELLES

(LA FONT D’EN CARRÒS)

LOCALITAT:                La Font d’en Carròs
DATA:                         26 d'octubre de 2014

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         8,15 del matí

DIFICULTAT:                Moderada

DESNIVELL:                 358 m.
QUILÒMETRES:            9,5

TEMPS ESTIMAT:          4 hores

INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com   

ATENCIÓ: dissabte dia 25 canvien l'hora!   

SINOPSI DE LA RUTA

“De la Font, cabuts”. “Però volguts” reponen ells. Entre els membres de Marge Gros tenim amics de la Font que sabran perdonar aquesta introducció no gens malintencionada. Nosaltres afegiríem que a la Font d’en Carròs hi ha paratges que ens són “desconeguts”. Possiblement la ruta programada per a aquest final d’estiu tan sec i feixuc siga un d’eixos llocs propers, però desconeguts. Parlem de la ruta circular de les Covatelles, a la cara nord de la serra de la Gallinera, catalogada com a PR-CV 347.

Eixirem des de la Ronda Sud, davant l’escola de Daimús, a les 8 i mitja. En arribar a la Font, ens concentrarem en l’àrea recreativa de la Plana, al costat del poliesportiu del poble.

Començarem la pujada entre bancals de tarongers que ràpidament donaran pas a sendes flanquejades de bancals de pedra i d’una vegetació que ens recorda que som a la vessant nord, a la zona d’ombria de la serra. A l’esquerra, la zona de la Refoia; a la dreta, la del Gurugú, i nosaltres ascendint pel camí dels Jugadors. A la dreta tindrem una nova visió de serres que són ben nostres: la Safor, la punta del Benicadell assenyalant el cel, la Cuta i el Bancal de la Creu. Seguirem amunt entre pins assedegats, garrofers i alguna olivera magra. 

Uns 3’5 km després arribarem al tallafocs. Girarem a l’esquerra, en direcció a la mar, i avançarem pel tallafocs uns 300 m. A l’esquerra s’obri l’assagador. El resseguirem al llarg de 2 km; el camí ric de vegetació, d’amable ombra i pla, flanquejat de marges de pedra grisa, ens du a un clar del bosquet. Serem al cim de les Covatelles, on les vistes sobre les serres interiors, sobre el Montgó i la marjal d’Oliva-Pego i la comarca ens diran si compensava l’esforç. Uns senyals indiquen que ens trobem a 358 metres sobre el nivell de la mar, que hem fet ja 5’5 km, i que fins a baix, al cementeri, a l’entrada del poble, hi ha encara 3’9 km de baixada.

Comencem a descendir serpentejant un barranc, i deixant a l’esquerra el pujolet del Catí. 1’9 km o 30 minuts després ens desviem a penes 100 metres per contemplar la Mola (una gran pedra de molí partida per la meitat i abandonada enmig de la vegetació). Reprendrem la senda que haurem deixat momentàniament i 2 km després arribarem als primers bancals de tarongers i oliveres, paral·lels a un canal d’obra. Veurem els murs del cementeri, que deixarem a l’esquerra. Al davant ja ens orientarà l’imponent campanar de la Font. Seguirem recte i pel carrer Miguel Hernández entrarem al poble. Anirem cap a l’esquerra a buscar la zona de la Plana, el final del nostre camí.

Confiem que ara la Font, i el seu terme, ens seran molt més volguts, i coneguts.